Interès a l'alça pels fenòmens paranormals

Des de mitjans d’octubre fins passat Tots Sants, l’activitat paranormal es desferma. Així ho testimonien els integrants de l’associació Anomalous Paranormal, amb seu a Figueres, que porten quatre anys investigant els fenòmens paranormals i, més especialment, l’activitat demoníaca. Fins i tot han fet exorcismes. Asseguren que aquest coneixement ve d’antic i que, avui en dia, hi ha molta gent que practica «satanisme i fa rituals foscos per demanar favors, en benefici propi. Són gent devota amb un estil de vida». L’interès que genera tot aquest món ocult està creixent molt. La raó, diuen, és que «el món s’està tornant més espiritual, està despertant». Ho evidencien les xifres de seguidors que té aquesta associació: quasi cent mil a la plataforma TikTok, on pengen els vídeos en directe des de les cases que visiten, o dos-cents cinquanta mil a Facebook. També disposen de canal a YouTube i a Instagram.  

El cos central d’Anomalous Paranormal l’integren Jose Manuel Garrido, demonòleg i ocultista, amb molta experiència en aquest món i la persona que enregistra els directes, i María José Pereira, que els presenta. Les cases que investiguen les coneixen perquè algú s’hi posa en contacte: «Venen desesperats per algun problema de salut. Hi han viscut alguna experiència difícil com objectes movent-se, la televisió encenent-se sola o calaixos que s’obren i es tanquen». Mai cobren per anar-hi, només la gasolina si el desplaçament és molt llarg.

La casa també la poden escollir ells mateixos. En tots aquests anys, han visitat cases a Llers, Lladó, Bàscara i la Jonquera, entre molts altres llocs que mantenen sota secret, però també a Besalú i més enllà. Detallen que l’activitat paranormal «no passa a totes les cases, només a llocs on hi hagut molt patiment, matances, sacrificis o un accident tràgic, és a dir, una mort no esperada i normalment l’ànima se sol quedar allà», comenta l’ocultista. A les cases, afegeix, és més comú trobar «esperits de persones que s’hi han aferrat molt». També entitats demoníaques i satàniques que es queden allà després de rituals foscos.

Per copsar-ho en pròpia pell, vam decidir visitar amb Anomalous Paranormal aquesta casa de la Bruixa, ubicada dins el terme de Llers, en un lloc que se’ns demana mantenir en secret per evitar que sigui més malmesa. Garrido ens explica que no és necessari conèixer la història de l’habitatge prèviament, però ens adverteix que «quan ve algú nou, l’activitat disminueix». El camí per arribar-hi és pedregós. Deixem el cotxe a uns metres de l’entrada i ens endinsem, sacsejats pel fort vent que bufa, entre matolls. La lluna s’amaga rere els núvols i s’imposa la foscor que només es trenca amb els llums d’unes llanternes potents que hem portat.   

Visita a una casa encantada a prop de Llers

Veure Galeria

Ja dins la casa, abandonada i en estat ruïnós, l’equip ens mostra els aparells que utilitzen durant les seves visites, sempre nocturnes. Per una banda, un K2 que és un medidor de camps electromagnètics i que detecta la presència de dimonis o espectres. També porten un altre aparell de petites dimensions, Spirit box i que capta les psicofonies, les veus dels esperits. Mentre explorem les estances, plenes de roba esquinçada, runa i deixalles, el cert és que ambdós aparells s’activen —ho fan, diuen, si la presència és a prop— i una veu femenina i freda deixa anar sobtadament algunes paraules: sostre, arbre, Anna... Sentim un cert calfred. Ens apropem al límit dels vint minuts que, se’ns ha dit, és quan les presències comencen a manifestar-se. No hi ha sort. Quan marxem, el vent, o no, fa caure alguna cosa rere nostre. El dubte s’imposa.

En el següent vídeo publicat per l'Empordà podreu viure en primera persona com va ser l'experiència.

Vídeo | Visita a una casa encantada a prop de Llers

El pas a pas d'una investigació en una casa encantada

Els membres d'Anomalous expliquen que quan visiten una casa sempre es segueix el mateix procediment. El primer pas és «investigar si hi ha alguna cosa». S’hi presenten amb aparells per fer mesuratges amb la voluntat de detectar «a nivell sensitiu» les presències. Si el resultat és paranormal, informen als interessats. També si no ho és. Una justificació, en aquest cas, és que «poden ser sorolls que fa la mateixa casa». Garrido, però assegura que és molt fàcil diferenciar una casa on hi ha entitats malignes d’una on n’hi ha d’espirituals: «Quan és maligna comencen els olors putrefactes, apareixen insectes. Quan és un mort apareixen coses per ser reconeguts com perfums, és a dir, més agradables». El demonòleg adverteix que no pots tenir por perquè «els dimonis s’alimenten d’això». En una casa, el màxim que poden ser-hi és una hora, tot i que als vint minuts les presències, assegura, ja es comencen a manifestar.

Davant l’escepticisme que genera aquest tema entre una part de la societat, Jose Manuel Garrido ho té ben clar: «Si hi ha blanc, hi ha negre. Aquí la gent només vol veure el blanc, però el negre també fa la seva funció». Això ho tenien ben present els nostres avantpassats. De fet, sense anar més lluny, al segle XIX, es va posar molt de moda l’espiritisme i els mèdiums entre molts intel·lectuals. És el cas de Víctor Hugo que va recórrer a les populars taules parlants com es plasma al llibre Lo que dicen las mesas parlantes (WunderKammer).

Jose Manuel Garrido conserva en una vitrina molts objectes que han trobat en les cases que han visitat: nines, bíblies fins a tòtems satànics, molt estranys de localitzar. Entre aquests destaca Pazuzu, el rei dels dimonis del vent en la mitologia sumèria, assíria i accàdia. Són objectes que ja es trobaven a les cases i que la gent va utilitzar, més tard, per fer rituals. Les conserva ell perquè, diu, que «estan millor aquí que al carrer». Moltes de les cases que visiten a diari estan abandonades i sovint són objecte de pillatge i degradació. D’una d’aquestes, la casa de la Bruixa, ell i María José Pereira, l’altra integrant d’Anomalous Paranormal, van endur-se una porta d’un armari antic on, no cal fixar-se massa, es distingeix una cara diabòlica amb banyes i ensenyant la llengua.

Dimonis i sectes

L’ocultista comenta que en una casa on hi ha una presència demoníaca, cal fer una neteja, «un exorcisme» que parteix «d’un procediment molt rudimentari» i que inclou oracions en llatí i objectes com creus. «És molt més fàcil treure un dimoni d’una casa, perquè no està aferrat a res, que a una persona perquè la persona és possessió». L’esperit que es troben a les cases poden ser, diuen, de persones grans que no tenia ganes de morir o estava molt vinculada i li han quedat coses per fer. I tot i que facin exorcismes, els esperits no desapareixen mai, només se’ls expulsa del lloc. Garrido no amaga que en alguna ocasió els dimonis els han arribat a «marcar». «Si no tens coneixements sobre el que estàs buscant i com fer-ho, pots acabar molt malament», conclou tot afegint que tenen la capacitat «de manipular». Garrido admet que és un món molt desconegut, no hi ha afició i ens remet a un llibre Els setanta-dos dimonis del Goetia. En una ocasió, i ha quedat un enregistrament fet en directe, integrants d’una secta que «portava anys seguint-nos i que feia rituals satànics» els van enxampar en una casa. Aleshores, només van tenir l’opció d’amagar-se.

Anomalous Paranormal és un dels molts grups que investiguen fenòmens paranormals a l’Estat. Molts ho fan com una afició. Ells, no. Fan sortides diàries, menys els diumenges. En alguna ocasió van acompanyats perquè hi ha cases, la gran majoria són abandonades, que es troben en espais força inaccessibles, enmig de boscos. «A vegades ens trobem en situacions una mica crítiques», reconeix Garrido. Hi solen anar sols de matinada, faci fred o calor. «El misteri ens crida, això t’ha d’agradar», reconeix. Anomalous són un dels equips més seguits. Ells només són dues persones i destaquen per l’estil dels seus directes, molt professional i amb molt de ritme. A més, són els únics a l'Alt Empordà. A Girona hi ha un altre grup actiu.