La tramuntana deixa de bufar dos mesos seguits per primer cop en trenta anys

Un estudi del climatòleg Sergi Corral, amb dades dels observatoris de l’Escala i l’Estartit des del 1996, certifica la tendència a la baixa dels dies de cada any en què bufa aquest vent

La mitjana des del 2005 era de cent dies a l’any, i el 2022 va ser present només durant 41 dies

La tramuntana que va bufar a principi de febrer, a l'Escala.

La tramuntana que va bufar a principi de febrer, a l'Escala. / Basili Gironès

Carme Vilà

Carme Vilà

«En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l’altra banda de les muntanyes. Passa enfollit, per l’admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l’Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu». Així la descriu l’escriptor Josep Pla a La tramuntana després de passar uns dies «sentint xiular i bramular, intermitentment aquest vent impressionant». És el vent característic de l’Empordà que en els darrers anys està veient alterada la seva habitual presència. Per primer cop en gairebé trenta anys, segons els registres dels quals es disposa, no bufa des de fa dos mesos. I en els darrers anys hi ha una tendència a bufar menys i fer-ho menys dies. 

L’observador del Servei Metereològic de Catalunya i climatòleg Sergi Corral elabora un estudi en el qual recull les dades des del 2006 des de l’observatori de l’Escala i des de 1996 amb les dades de l’observador Josep Pascual de l’Estartit. Té clar que hi ha «clarament una tendència a la baixa, i els darrers anys i darrers mesos, s’estan assolint els mínims de dies anuals». 

Un mínim de tres hores bufant

Per considerar-la tramuntana hi ha certs criteris a tenir en compte: «ha de superar el 50 quilòmetres i ha d’estar un mínim de tres hores bufant, per no relacionar-la amb amb una tempesta, o un grop, que seria una altra cosa». 

Des del 29 d’agost que no bufa ni a l’Escala ni a l’Estartit. I «no s’havia donat mai que no bufés en dos mesos seguits», diu Corral i les previsions, almenys properes, tampoc fan preveure que sigui així. 

Les dades són d’aquest sector, I especifica que «si que al nord de cap Norfeu ha fet un episodi curt, però també va a la baixa». I companys de professió de la Catalunya Nord recullen dades semblants. 

En un any dels habituals «al novembre, a principi de mes, per clima, tocaria que bufés i deu tenir una mitjana de nou dies al mes, per tant, tocaria que en fes.

Destaca que és «el segon octubre consecutiu sense tramuntana perquè el 2022 tampoc en vam enregistrar cap».

Les ratxes més fortes van ser de 92 quilòmetres per hora a l’Estartit-Roca Maura el dia 19 d’octubre. 

I si es té en compte la tendència, a l’Escala el 2022 van bufar 41 dies de tramuntana per una mitjana de 100 dies entre 2005 i 2022. 

Una reducció a la meitat

La reducció de dies està al voltant del 50%. La mitjana fins l’any 2000 estaria al voltant dels 115 dies, i a partir d’aquest any fins al 2020, d’uns cinquanta, i l’any passat ja va baixar fins als 41.

L’any passat es van registrar doncs, «mínims de record a l’hivern, estiu i tardor. Valors fins ara inèdits. La tendència és ben visible a les 4 estacions, menys marcada a la primavera».

Pel que fa a la força del vent, la màxima a l’Escala va ser de 110 quilòmetres per hora l’1 de febrer de 2022 i de 122 quilòmetres per hora a l’Estartit. Per Corral «no podem dir que la tramuntana és menys violenta, però segurament si menys intensa a llarg de l’any». 

Episodis més curts

La tendència és de menys episodis i més curts. L’any passat el més llarg va ser de sis dies, però la tendència és de tres o menys dies. 

Per treure conclusions creu que s’haurà d’esperar a arribar als trenta anys de dades. 

Però el motiu del descens considera que «es deu està clar que hi ha algun canvi de circulació de borrasques, anticiclons, separació entre l’aire fred de masses del nord i aire més del sud cada cop rebem menys influència de la massa polar i en contrapartida estem més amb el domini amb aires del sud» i afegeix «com si el cinturó d’anticiclons subtropicals que va més o menys del nord d’Àfrica hagués pujat un graó de latitud i això hagués fet que les es quedin més al nord». 

El clima també registra dades poc habituals. L’Escala ha enregistrat l’octubre més càlid dels darrers 20 anys amb 20°C de mitjana II finalment en una temperatura de l’aigua del mar entre 2 i 4°C més alta que la mitjana.