La flota de Palamós començarà a partir de dilluns la pesca de peix blau amb preocupació per la mida de l'anxova. Després d'un mes de veda biològica els pescadors del port de Palamós i de la resta de ports de les comarques gironines tornaran a sortir a la mar per a la pesca d'aquest producte.
El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Antoni Albalat, va destacar ahir la problemàtica per la mida de les captures d'anxova i sardina. «Nosaltres seguim parlant amb el sector per buscar mesures per revertir la situació i seguir proposant quotes per pescar menys peix», va afirmar. Segons Albalat, tal com confirmen diversos estudis acadèmics, els canvis climàtics i la contaminació han alterat la qualitat de plàncton i al seu torn l'alimentació d'aquestes espècies de peix blau.
Pesca més sostenible
L'aturada biològica d'un mes té com a objectiu afavorir la regeneració dels bancs de peix, així com afavorir el creixement dels exemplars. No obstant això, Albalat lamenta que no és suficient. Segons les darreres dades de la confraria, la flota del peix blau va incrementar captures durant l'any passat però el repte continua sent trobar exemplars de més talla perquè tinguin un preu més competitiu en el mercat. Tal com informa Ràdio Palamós, la pesca va suposar el 70 per cent dels quilos de peix que van entrar a la llotja, però només el 20 per cent de la facturació.
Sobre aquesta situació, la gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, Cristina Mañas, va apuntar dilluns que treballen amb «projectes interns» i altres confraries locals per aconseguir una pesca més sostenible. El Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona va participar el 2016 en un estudi amb altres universitats europees en el qual s'analitzaven les causes de la reducció de la disminució de la condició física de les anxoves i les sarnines. El professor de la UdG membre de la investigació i director del grup de recerca SeaHealth, Dr. Josep Lloret, va confirmar ahir que els canvis de la condició física s'atribueixen a un «empobriment de la qualitat i quantitat del plàncton que mengen els peixos, però també a causa de factors de l'activitat pesquera» a la nostra costa.
