La conselleria d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya impulsa, des de fa quatre anys, a les comarques gironines un programa per a la prevenció i l’abordatge de violències masclistes en l’àmbit comunitari d’origen tradicional.
«Pensa que moltes dones són mares que no surten de casa i el seu dia a dia es resumeix en anar de l’escola a casa. Quan surten, si ho fan, van amb les amigues al parc i parlen àrab. Per tant, com a molt, aprenen una paraula al dia de català. No pots parlar bé amb només 365 paraules a l’any. Sortir de casa és molt i per això aquest curs és tant i tant important. És molt més que l’idioma», explica Bouchra Zidane.
Pensa que moltes dones són mares que no surten de casa i el seu dia a dia es resumeix en anar de l’escola a casa. Quan surten, si ho fan, van amb les amigues al parc i parlen àrab.
Aquesta mare soltera de dos fills, que va migrar des del Marroc fa més d’una dècada, reitera la importància del que bateja com «el curs de català de la Glòria»: «Teníem un espai on hem pogut aprendre coses per a les quals fins ara sempre necessitàvem a algú per fer. Pensa que, per exemple, cada vegada que havia d’anar a fer algun paper a l’Ajuntament no entenia res... Tampoc sabia com es deien els metges especialistes de cada cosa o com emplenar els papers dels nens a les sortides de l’escola o com llogar un llibre de la biblioteca o com fer un currículum».
Zidane ha sigut una de la trentena d’alumnes que enguany ha format part del Curs d’Empoderament per a Dones Migrades que s’ha fet a Sant Feliu de Guíxols amb mares d’alumnes de les escoles del municipi. El programa, impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, es va posar en marxa fa quatre anys a la província de Girona. Cada any s’escull un municipi on desenvolupar-hi el curs, que es gratuït i consta d’una formació de 135 hores. L’únic requisit per a participar: ser mare d’un infant en edat escolar.
«És la primera vegada que faig classe de català i fa 17 anys que visc aquí», explica Zahra Azoughli, que relata que va venir de Marroc per reagrupació familiar quan estava a punt d’acabar l’institut. «Quan vaig venir estava embarassada i no podia fer-ho tot. A l’escola d’adults tampoc pots anar amb les criatures. Gràcies al curs m’han vingut ganes de fer més català i m’he apuntat com a parella lingüística per aprendre a parlar bé. Em falta pràctica però a poc a poc hi arribaré», afegeix.
És la primera vegada que faig classe de català i fa 17 anys que visc aquí
El camí de l’empoderament
Assegudes de costat i amb l’atenta mirada del fill i la neboda de Zidane, ambdues es miren còmplices i somriuen en ser preguntades pels continguts del curs. «No només hem fet català. Quan saps parlar la llengua tot és molt més fàcil però també és important entendre els costums i com funcionen les coses a cada lloc. Per exemple, una cosa tan fàcil com entendre quan val un euro. Gràcies a la Glòria, la professora, hem visitat molts llocs del poble que no coneixíem: l’Ajuntament, el museu... I ens va venir a veure l’alcalde!», expressa Azoughli.
Les dues desitjarien que la formació no només fos d’un any i insisteixen que gràcies al curs han creat una xarxa de dones que es troben en la mateixa situació i amb qui comparteixen inquietuds, pors, dubtes i català.
Prevenció de violències
En el marc del curs es realitza un mòdul de prevenció de violències en què reben informació sobre com actuar en cas de ser víctimes de violència de gènere. «Va venir una psicòloga del Servei d’Atenció a la Dona i ens van explicar que si mai tenim un problema, com cal denunciar i que podem tenir accés a advocats i com cal actuar. És important denunciar i sí que hi havia persones del curs que ho sabien però altres no en tenien ni idea», recorda Azoughli, que aixeca la mirada cap a la seva companya.
«Jo vaig ser maltractada. Vaig marxar de casa perquè no podia més i em trenca el cor saber que hi ha dones que són maltractades i no poden parlar. En aquell moment no vaig mirar endarrere, només podia mirar endavant. En el judici vaig poder parlar. Vaig agafar el micro i vaig parlar. En el curs tenir aquestes converses són importants. Són molt importants», conclou Zidane.
«Posar llavors»
La persona al càrrec del desenvolupament dels cursos és Glòria Cruz, tècnica del departament de Migracions i Antiracisme de la Generalitat. «El curs facilita a les mares una formació de qualitat, els hi dona eines i les empodera perquè continuïn la seva formació i generin un itinerari formatiu. Això mentre les ajuda a entendre la cultura i la societat d’acollida», exposa en ser preguntada per la importància d’aquesta formació. Cruz reitera que un dels punts que propicia que els cursos s’emplenin és la coordinació amb els centres educatius: «Les escoles ens deriven les mares que tenen nivells d’alfabetització baix. Aquest curs a Sant Feliu hem fet dos grups i hi havia una trentena de dones. Una cosa important és que a les classes poden venir amb els menors no escolaritzats».
El curs facilita a les mares una formació de qualitat, els hi dona eines i les empodera perquè continuïn la seva formació i generin un itinerari formatiu.
La tècnica conclou que el ventall d’alumnes «és molt ampli» però reivindica que l’objectiu de tot plegat «és posar llavors» per generar debats: «Sota el marc de treballar el català fem servir continguts transversals que ens porten a parlar de tot això; violències, recursos i drets».
