No hi ha cap indici que el conflicte obert fa mesos entre l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí pugui acabar bé. Aquests tipus d’històries no hi acabem mai, malgrat que en algun moment del procés es pugui pensar que l’opció escollida és la millor per a tothom.

A les comarques de Girona hi ha hagut històricament tres nuclis que s’han volgut independitzar: Medinyà, de Sant Julià de Ramis; Sant Antoni, de Calonge i l’Estartit, de Torroella de Montgrí. Aquest darrer té una particularitat que no tenen els altres dos: als dos pobles els hi va bé deixar de caminar junts. No cal fer cap enquesta, només cal passejar una estona pels dos territoris per adonar-se que existeix una necessitat imperiosa generalitzada de separació. Òbviament hi ha excepcions, com en tots els conflictes, i hi haurà qui voldrà que continuïn sota el mateix paraigua, però aquest no és l’aire que es respira als carrers de Torroella i l’Estartit.

L’EMD es va constituir fa set anys (febrer de 2015), després de molt de temps de reivindicacions, queixes i protestes que van desembocar en un procés administratiu iniciat el 2002 i tancat el 2014. Denegada judicialment la segregació, totes les parts van pensar que una entitat descentralitzada (el camí del mig) seria la millor opció. A principis d’aquest any ja es va poder intuir que aquesta no havia estat una bona solució i, malgrat que algú pugui creure que és la millor entre les pitjors, ara ja és difícil que es pugui reconduir quan les diferències entre EMD i Ajuntament ja han arribat als jutjats i les carpetes d’expedients omplen alguns despatxos de les dues administracions.

Diferències que semblen insalvables i que neixen set anys després d’haver-se constituït l’Entitat. Aquesta és un dels grans interrogants obert. Per què en aquest moment? L’alcalde de Torroella, Jordi Colomí (UPM) -el president de l’EMD, Francesc Ferrer, era del mateix partit polític i ara en renega- va dir l’abril passat que si no s’acostessin les eleccions, res d’això hauria passat. Possiblement, té raó, però també és probable que hi hagi altres causes que ara mateix només saben els que van decidir canviar les cartes a mitja partida.

Estratègia

No puc entrar a valorar qui té raó en els contenciosos oberts perquè no ho sé, però és cert que d’aquí a uns mesos hi haurà eleccions municipals i s’hauran d’escollir els representants del consistori i de l’entitat descentralitzada, i el president d’aquesta última no sembla que tingui totes les cartes a favor. Sempre podrà dir que la seva intenció era lluitar pels interessos dels veïns de l’Estartit, però la concentració organitzada a finals d’octubre passat davant de l’EMD reclamant-li que pagui les subvencions, més aviat el desmenteix. Tenir unes 150 persones a la contra, en un nucli on en voten poc més de 1.000 i entre les quals hi haurà veïns de tots els colors, no sembla la millor estratègia política.

A vegades dient que defenses els interessos dels teus administrats, la truita de cop i volta es gira i el resultat és tot el contrari del que pretenies. Això és el que li està passant al president de l’EMD. No sé qui assessora Francesc Ferrer, si és que ho fa algú, o va per lliure, però el bumerang que va llençar està a punt de tornar-li i no sembla que sigui capaç d’empaitar-lo.