20 de desembre de 2020
20.12.2020
Diari de Girona

L'emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

Personal sanitari explica les seves vivències i alerta que «val més la pena perdre un sopar de Nadal que perdre la vida en una uci»

20.12.2020 | 18:13
L'emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

La primera imatge convida a somiar amb una celebració de Nadal en tota regla. Els protagonistes desfilen un per un per aquesta taula engalanada explicant quin és el seu plat preferit durant les festes, recordant els acudits del cunyat, les abraçades i les «discussions divertides que sempre es repeteixen». Fins que de sobte una veu recorda que «aquest no és un Nadal normal». El següent pla ja transcorre en una uci: «Si em sents, obre els ulls». Els comensals de l'espot són personal sanitari real, des d'una doctora a un auxiliar d'infermeria, passant per un infermer del 061, un zelador o una tècnica de laboratori que ha perdut el compte de tantes PCR diàries. Tots il·lustren en primera persona com pot acabar una trobada familiar o social en temps de Covid-19, en l'emocionant vídeo que ha presentat aquesta setmana el Govern de les illes Balears com a part d'una campanya per conscienciar tothom del perill de la relaxació durant aquestes festes.

Un per un, des de la primera persona, expliquen sensacions i drames quotidians als hospitals, des que la pandèmia es va colar en la seva rutina. «En el nostre treball el que ara he vist és molta solitud. Quan intubes i et demanen 'digui-li això a la meva mare, al meu pare o al meu fill», explica la infermera Xima Delgado, amb 20 anys d'experiència. «Això la gent no ho veu, si ho veiessin potser canviarien», reflexiona. Un company afegeix: «Veus la por als seus ulls, al que pot passar o no».

Teresa Janer, una jove doctora, recorda que «potser no despertaran de la intubació. Això és molt difícil d'explicar per telèfon i a mi m'ha costat molt». L'auxiliar d'infermeria de l'uci Andreu explica com és d'impactant «veure una persona jove intubada, que sembla un astronauta de tants cables que porta» però està «com un vegetal». «T'ho han de fer tot», remata.

Conseqüències molt greus

Altre cop davant els plats, els professionals recorden que «les conseqüències d'ajuntar-nos a la taula poden ser greus». Perquè «hi haurà gent que ho passarà molt malament i una altra que no arribarà a l'any que ve». La infermera Xima Delgado ho resumeix dient que és hora de «fer balanç». «Val més la pena perdre's ara un sopar amb la família o una reunió amb els amics de la feina que no perdre la vida en una unitat de cures intensives», afegeix la doctora, amb emoció.

Amb missatges com «hi ha més nadals que vides» o «si tant ens estimem podem esperar un any més», disparen a les consciències mirant directes a càmera. I de sobte, els papers s'inverteixen: «A totes les persones que ho feu bé, aquest aplaudiment és per a vosaltres». Un per un, els sanitaris s'afegeixen a una picada de mans que durant mesos els van dirigir a ells, quan eren (i són) herois. Però l'heroïcitat més gran ara és la prudència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook