En la història de la música hi ha una superstició coneguda com "la maledicció del nombre nou" o "la maledicció de la Novena", segons la qual qualsevol compositor de simfonies posterior a Ludwig van Beethoven moriria al cap de poc temps després d'escriure la seva novena obra en el gènere i no arribaria a completar la desena.
Una concatenació de casualitats històriques va atorgar carta de naturalesa a aquest suposat malefici que va durar 129 anys: des del 7 de maig de 1824, quan es va estrenar la Simfonia núm. 9 de Beethoven, fins al 17 de desembre de 1953, data de la presentació al públic de la Simfonia núm. 10 de Dmitri Xostakóvitx, el qual hauria posat fi d'una vegada per totes a aquesta maledicció.
Entre una data i l'altra trobem una llarga llista de músics que van assumir aquesta sort d'embruix i van provar d'esquivar-lo, però mentre ho feien ens van regalar tres novenes més colossals que, juntament amb la de Beethoven, coneixerem en profunditat al llarg d'aquest cicle: Dvorák, Bruckner i Mahler.
Conferències a càrrec d'Eva Sandoval, musicòloga i informadora de Radio Clásica (RNE).
