14 de desembre de 2019
14.12.2019
Diari de Girona

L'escalfament global, contra la tortuga marina

L'augment de temperatura de la sorra on fresen aquests animals està provocant un predomini d'exemplars femella

14.12.2019 | 17:55
L'escalfament global, contra la tortuga marina

Gràcies a la mobilització social, la tortuga marina ha aconseguit sortejar (però no totalment) les amenaces tradicionals a les quals s'ha enfrontat durant les últimes dècades, especialment la captura accidental per arts de pesca, que va reduir les seves poblacions de manera important. No obstant això, s'enfronta ara a una nova amenaça, molt més preocupant i de caràcter global: el canvi climàtic. Aquest fenomen, juntament amb la proliferació de plàstics, compliquen el futur d'una espècie emblemàtica en les costes espanyoles. Les espècies més abundants a Espanya són tres: la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), si bé la primera és la més nombrosa, amb diferència.

L'escalfament global l'afecta a través de diversos fronts, però el que més ha cridat l'atenció dels científics és la proliferació d'excessius exemplars femella i pocs mascles, la qual cosa comprometria la reproducció de l'espècie i, per tant, el seu futur. Això és així perquè, com afirma el biòleg marí Manu San Félix, «la temperatura de la sorra on posen els seus ous determina el sexe amb el qual naixeran les cries». En les tortugues marines, la diferenciació sexual no es produeix en el moment de la fecundació, sinó en funció dels graus als quals es troba la sorra del niu on es dipositen els ous. I si aquesta temperatura augmenta, pujarà la proporció de femelles. Si baixa, predominen els mascles.

D'altra banda, durant els últims estius s'està veient cada vegada amb més freqüència com aquesta espècie posa els seus ous en platges del Mediterrani espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana, Eivissa...), cosa que abans només succeïa molt rarament. Com afirma el veterinari del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (Cofib) Víctor Colomar, això pot ser degut a l'augment en algunes dècimes de grau de la temperatura en els llocs on fresa habitualment, la qual cosa les porta a desviar-se a llocs una mica més frescos. Altres experts, en canvi, sostenen que aquestes freses a Espanya «sempre han succeït, el que passa és que ara hi ha més gent a les platges per presenciar-ho», com assenyala San Félix.

Sigui com sigui, la veritat és que la simple pujada del nivell de la mar amenaça directament l'hàbitat i els llocs de fresa. A les dificultats ja existents per a trobar platges adequades perquè les tortugues posin els seus ous (per la creixent urbanització i massificació turística), la pujada de la mar és un repte afegit. I, a més, la creixent intensitat de les tempestes i altres esdeveniments extrems inunda els nius i destrueix els seus hàbitats. La forma com l'espècie podrà adaptar-se en el futur a aquestes noves circumstàncies constitueix encara un misteri.

Però, a més, la fosa dels casquets polars pot arribar a reduir els corrents marins pels quals acostumen a viatjar les tortugues des de les seves llunyanes llars americanes fins a les costes espanyoles, adverteixen els científics, que observen atentament la dinàmica dels mars.

El biòleg Manuel Merchán, president de l'Associació Chelonia, una entitat sense ànim de lucre que lluita per reduir la captura accidental de tortugues marines, explica que en els últims anys «s'ha reduït molt l'impacte dels pesquers palangrers», que eren els que, involuntàriament, enganxaven amb els seus hams a milers d'exemplars cada any. Manu San Félix assenyala que el 1992 es capturaven per aquest motiu entre 15.000 i 20.000 exemplars anuals només a la zona del sud de les illes Balears. Aquestes xifres «han baixat en picat ara, gràcies a que s'ha treballat molt en aquest tema», assenyalen. Malgrat tot, la pesca continua sent un greu problema per a l'espècie en l'actualitat.

El president de Chelonia destaca que «el que s'observa en les necròpsies que es practiquen és la gran presència de plàstic en els cossos de les tortugues». Merchán afirma que aquest és el nou camp de batalla. I és que les tortugues ingereixen deliberadament el plàstic en confondre'l amb els organismes de què s'alimenten, que solen ser gelatinosos i translúcids, com és el cas de les meduses.

L'entitat internacional World Wildlife Fund (WWF) calcula que tots els anys es llancen a la mar vuit milions de tones de plàstic, «la qual cosa constitueix un veritable parany per als animals». També ho són les xarxes abandonades en el fons del mar, que continuen capturant peixos i tortugues durant dècades, però ja sense cap fi. Algunes administracions, com el Govern de Balears, dediquen fons anuals a retirar aquests paranys mortals del fons del mar. És una de les mesures necessàries per frenar la destrucció de la fauna marina.


Un vitae des dels EUA al Mediterrani


Les tortugues que s'observen en aigües de València o Eivissa, per exemple, procedeixen ni més ni menys que de les costes de Florida, als Estats Units. Arriben des d'allà tots els anys, en una migració de milers de quilòmetres afavorida pels corrents marins que creuen l'Atlàntic. Després de penetrar per Gibraltar, romanen un temps alimentant-se al Mediterrani occidental i, quan arriben a la maduresa sexual, tornen a posar els seus ous a la mateixa platja en la qual van néixer, a l'altre costat del món. «Primer pensàvem que les nostres tortugues venien del Mediterrani oriental, però venen de Florida», recalca Manu San Félix referint-se als exemplars d'Eivissa i Formentera.


Que fer si es venu una tortuga?


Els experts són clars i unànimes davant l'eventual observació d'una tortuga marina a la platja. El més probable és que hi hagi arribat per fresar. Cal no molestar-la en absolut i, de seguida, telefonar al 112, indicant de què es tracta. És important no aclaparar a l'animal, evitant fer-li fotos amb flaix si és de nit, no tocar-la ni pertorbar-la de cap altra manera. Només necessita tranquil·litat per executar l'acte més important de la seva vida i del qual dependrà el futur de desenes de petites tortuguetes. Posteriorment, els tècnics de Medi Ambient o del 112 determinaran si és necessari preservar el lloc on s'ha col·locat el niu per poder protegir millor els ous. /J.Ll.F.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook