Barcelona ha declarat aquest dimecres l'emergència climàtica i ha anunciat una inversió de 563 milions d'euros (MEUR) per aconseguir reduir en 2 milions de tones les emissions de CO2 el 2030. La declaració inclou un centenar de mesures en diversos àmbits, com en urbanisme, mobilitat, energia, residus i alimentació, la meitat de les quals depenen exclusivament del consistori barceloní. Les altres impliquen altres administracions com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Generalitat o l'Estat, i institucions com el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat. Entre les actuacions, transformar quinze quilòmetres de carrers en superilles; millorar el transport públic i activar cent equipaments municipals com a refugis climàtics per protegir la salut de les persones.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha subratllat que l'acte per decretar l'emergència climàtica, que ha tingut lloc al Saló de Cent del consistori, és un "compromís ferm amb la defensa de la vida" a la ciutat i que "no es tracta d'una declaració buida, sinó un pas a l'acció que parteix d'una assumpció de responsabilitats". "S'acaba el temps i no hi ha dreceres", ha alertat Colau.

L'emergència climàtica és un problema global que a Barcelona es concreta, entre molts altres aspectes, en un augment del risc d'incendi a Collserola i una pèrdua de biodiversitat; increment de la temperatura i disminució de la pluja acumulada. També es preveu que les platges perdin entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a finals de segle. En el pitjor dels escenaris, la platja de Sant Sebastià podria arribar a desaparèixer. Es calcula que, entre el 1992 i el 2015, 3.700 persones van morir a causa de la calor extrema, sobretot persones grans i fràgils.