L’escalfament global que pateix el planeta comença a tenir conseqüències en elements tan quotidians com el cafè, l’arròs, el blat de moro o la soja. Es tracta de cultius que ja estan començant a veure’s afectats per la modificació del clima i que, a causa d’això, veuran pujar considerablement els preus en els propers anys. De fet, el cafè ja ha iniciat aquesta espiral alcista, ja que els seus preus directament s’han duplicat el darrer any i això és degut en gran part al canvi climàtic.
La cistella de la compra se’n ressentirà, però també l’economia de milions de persones que depenen d’aquests cultius en un gran nombre de països.
L’últim estudi de l’Institut de Medi Ambient d’Estocolm sobre canvi climàtic, comerç i seguretat alimentària afirma que, a finals d’aquest segle, la producció i el rendiment de la canya de sucre caurà un 58%, mentre que el cafè aràbica baixarà un 45% (un 23% en la varietat robusta) i un 27% al blat de moro.
De la mateixa manera, la producció d’arròs caurà un 8%, i la de soja, un 7%. Dels sis productes bàsics que analitza l’estudi, només un veurà augmentar-ne la producció a conseqüència de l’escalfament global: el blat, que pot créixer un 14%.
La situació és preocupant. «Els impactes del canvi climàtic, particularment sobre els aliments bàsics, s’estenen per tot el món i afecten molts països, separats per milers de quilòmetres, a causa de l’intercanvi comercial», assenyala a l’agència Efe un dels autors de l’informe, Magnus Benzie.
Per tant, cal esperar problemes de seguretat alimentària, ja que els cereals i altres productes analitzats es consumeixen a molts països, no només als menys desenvolupats i importadors.
Benzie destaca que la reducció en la disponibilitat d’aquests aliments provocarà el que cal esperar: una pujada dels preus. Aquest encariment afectarà els productes de la indústria alimentària que contenen sucre (gairebé tots els que trobem al supermercat) i soja, com els pinsos.
En el cas del cafè, aquest article pot ser considerat més de luxe que de primera necessitat, però els problemes que afrontarà aquest cultiu empitjoraran les condicions de vida dels petits agricultors que el produeixen al món. I cada tassa serà també, és clar, més cara.
El cafè duplica el preu
En realitat, la pujada del cafè ja s’ha notat, i molt, aquest mateix any 2021, fins al punt de ser la primera matèria que més s’ha encarit al planeta. Les sequeres i les gelades registrades al Brasil, juntament amb les inundacions produïdes a Colòmbia, grans productors de la varietat aràbica, han fet malbé la producció. Colòmbia ha reduït aquest any, a causa del canvi climàtic, la seva oferta de cafè en un milió de sacs, segons la International Coffee Organization (ICO). Però aquestes adversitats climàtiques aniran cada cop a més i castigaran les regions on es cultiva el cafè, segons els experts.
El fet que aquest gra hagi duplicat el preu en els darrers dotze mesos també s’ha degut, en part, a la crisi del transport, però si bé aquest factor pot ser cojuntural, la crisi climàtica ha vingut per quedar-s’hi.
Magnus Benzie afirma que, amb l’escassetat que s’acosta per al sucre, l’arròs, el cafè o el blat de moro, «hi haurà més volatilitat en els preus dels aliments bàsics i també més inestabilitat política», tal com ha passat amb altres crisis en èpoques anteriors. I és que les tensions que pot desencadenar la lluita per aquests béns es poden traduir en conflictes interns als països i fins i tot en episodis bèl·lics.
Tot plegat és una reacció en cadena. L’informe de l’Institut de Medi Ambient d’Estocolom destaca que els efectes del canvi climàtic sobre la seguretat alimentària es transmetran a la resta del món des d’un petit nombre de països, ja que són els grans productors i exportadors. Aquests països seran, en el cas del blat de moro, el Brasil, la Xina i els Estats Units. Per a l’arròs són Tailàndia i els Estats Units i per al blat, novament els EUA.
L’escalfament global pot provocar una reducció de gairebé el 50% en la producció de blat de moro als Estats Units i això tindrà un greu impacte en altres països, com passa amb Jamaica, que importa un 90% d’aquest aliment des dels EUA. Però no és l’únic cas, ja que aquesta mateixa situació es repeteix a altres nacions (com Costa Rica i Japó) i amb altres productes.
En el cas de l’arròs, per exemple, els grans productors (sud-est asiàtic i Amèrica llatina) es veuran especialment copejats pels efectes climàtics i això repercutirà no només en la disponibilitat alimentària d’aquests països, sinó també en aquells que exporten .
Tanmateix, també hi ha algun producte que es pot beneficiar de l’escalfament global. És el cas del blat, si bé això no succeirà igual a tot el món, perquè mentre l’Àfrica oriental experimentarà caigudes significatives en la seva producció, altres productors sortiran guanyant amb les noves condicions climàtiques. És el cas de França, Alemanya, Ucraïna, Uzbekistan i Argentina.
Davant d’aquesta situació, els experts assenyalen que, de moment, l’estratègia dels països per adaptar-se al canvi climàtic sembla cenyir-se exclusivament al que passi dins de les fronteres pròpies, malgrat que es tracta d’un problema global i internacional. «A diferència d’altres desafiaments plantejats en el comerç internacional, els riscos del canvi climàtic són presents a tot arreu, simultàniament», recorda el document.
L’autor de l’informe dubta que la solució passi per diversificar les cadenes de subministrament tot ampliant el nombre de socis comercials. L’única cosa que s’aconseguiria així, en un context de menors produccions pel canvi climàtic, serà que els països acabin competint pels mateixos proveïdors, assegura.
En canvi, defensa un finançament més gran perquè els productors puguin adaptar-se a l’escalfament global, reduint així danys, a més d’incrementar la cooperació global a fi d’augmentar l’estabilitat dels mercats de productes bàsics i evitar les tendències proteccionistes.
«Un retrocés en la integració global i una tornada al proteccionisme, la regionalització i la geopolítica podria desestabilitzar encara més els mercats, probablement en detriment dels països que menys poden pagar per competir en un món d’aquestes característiques», assenyala l’informe.
És bàsic assegurar un mecanisme conjunt que asseguri la disponibilitat d’aliments, afegeix el document. «Hi ha una necessitat urgent de cooperació multilateral per abordar aquests riscos i desenvolupar respostes efectives i coordinades», assenyala.
