Reemplaçar el 20 % de la carn de bestiar per proteïna microbiana, una alternativa a la carn produïda en tancs de fermentació, podria reduir a la meitat la desforestació del planeta pel 2050, segons una investigació efectuada per l'Institut Potsdam per a la Recerca de l'Impacte Climàtic (PIK), a Alemanya, publicat a la revista 'Nature'.
L'alternativa d'aquesta 'carn vegetal' és molt similar en sabor i textura, però és un producte biotecnològic que, en substituir la carn de cap de bestiar, necessita molts menys recursos de terra i emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de l'agricultura i el canvi d'ús de la terra.
És la primera vegada que els investigadors estudien com seria el desenvolupament d'aquests substituts de la carn una vegada implantats en el mercat i han avaluat el seu impacte potencial en el medi ambient.
"El sistema alimentari és l'origen d'un terç de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, sent la producció de carn de remugants la font més gran", afirma Florian Humpenöder, investigador del PIK i autor principal de l'estudi.
Això es deu al fet que cada vegada es talen més boscos que emmagatzemen molt carboni per al pasturatge del bestiar o el cultiu dels seus pinsos, i al fet que l'agricultura animal emet més gasos d'efecte d'hivernacle. Part de la solució podria ser la biotecnologia existent: Biomassa nutritiva i rica en proteïnes amb textura similar a la de la carn produïda a partir de microbis com els fongs mitjançant fermentació, la qual cosa els científics diuen "proteïna microbiana".
"La substitució de la carn de remugants per proteïna microbiana podria reduir considerablement la petjada de gasos d'efecte hivernacle del sistema alimentari --assenyala Humpenöder--. La bona notícia és que la gent no ha de témer que en el futur només pugui menjar verdures. Poden continuar menjant hamburgueses i similars, només que aquestes hamburgueses es produiran de manera diferent".
L'equip d'investigadors d'Alemanya i Suècia va incloure la proteïna microbiana en un model de simulació per ordinador per a detectar els efectes mediambientals en el context de tot el sistema alimentari i agrícola, a diferència dels estudis anteriors a nivell de productes individuals.
Els seus escenaris prospectius s'estenen fins a l'any 2050 i tenen en compte el creixement futur de la població, la demanda d'aliments, les pautes dietètiques i la dinàmica de l'ús del sòl i l'agricultura. Com és probable que el consum de carn continuï augmentant en el futur, és possible que cada vegada més boscos i vegetació natural no forestal es vegin abocats a l'extinció per pastures i terres de cultiu.
Menys desforestació i menys metà a l'atmosfera
"Descobrim que si substituïm el 20% de la carn de remugants per càpita pel 2050, la desforestació anual i les emissions de CO₂ derivades del canvi d'ús de la terra es reduirien a la meitat en comparació amb un escenari sense canvis. La reducció del nombre de caps de bestiar no sols disminueix la pressió sobre la terra, sinó que també redueix les emissions de metà del rumen del bestiar i les d'òxid nitrós derivades de la gestió dels pinsos fertilitzants o del fem", explica Humpenöder.
"Així que substituir la carn vermella picada per proteïna microbiana seria un gran començament per a reduir els impactes perjudicials de la producció actual de carn de boví", afegeix.
"A grans trets, hi ha tres grups d'anàlegs de la carn --explica Isabelle Weindl, coautora i també investigadora del PIK--. N'hi ha d'origen vegetal, com les hamburgueses de soia, i els de cèl·lules animals conreades en una placa de Petri, també coneguts com a carn conreada, que fins ara són molt cars, però que han rebut molta atenció pública recentment".
"I hi ha la proteïna microbiana derivada de la fermentació, que considerem més interessant --afegeix--. Ja està disponible en una gran varietat en els supermercats, per exemple al Regne Unit o a Suïssa, i, cosa que és més important, pot desvincular-se en gran manera de la producció agrícola".
Segons destaca, aquests resultats "mostren que, fins i tot tenint en compte el sucre com a matèria primera, la proteïna microbiana requereix molta menys superfície agrícola en comparació amb la carn de remugants per al mateix subministrament de proteïnes".
La proteïna microbiana es fabrica en cultius específics, com la cervesa o el pa. Els microbis viuen amb sucre i una temperatura constant, i obtenen un producte molt ric en proteïnes que pot tenir el mateix sabor, la mateixa sensació i els mateixos nutrients que la carn vermella. Es basa en un mètode de fermentació centenari, desenvolupat a la dècada de 1980.
"La biotecnologia ofereix una prometedora caixa d'eines per a una sèrie de reptes relacionats amb la terra, des de la preservació dels ecosistemes fins a la millora de la seguretat alimentària", diu el coautor Alexander Popp, líder del grup de Gestió de l'Ús de la Terra en el PIK.
"Les alternatives a les proteïnes animals, inclosos els substituts dels productes lactis, poden beneficiar enormement el benestar dels animals, estalviar aigua i evitar la pressió sobre els ecosistemes rics en carboni i biodiversitat", afegeix. No obstant això, hi ha qüestions crucials relacionades amb el canvi d'una producció cada vegada més gran del bestiar als tancs de fermentació: la més important és el subministrament d'energia per al procés de producció.
"Una transformació a gran escala cap als aliments biotecnològics requereix una descarbonització a gran escala de la generació d'electricitat per a poder desenvolupar plenament el potencial de protecció del clima --afegeix Popp--. Però si ho fem bé, la proteïna microbiana pot ajudar els amants de la carn a acceptar el canvi. Pot marcar realment la diferència", afegeix.
.....
Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es
