SOS Costa Brava denuncia que l’empresa encarregada d’instal·lar les boies per delimitar la zona de bany d’Aiguablava a Begur ho fa col·locant morts de formigó sobre l’hebrer de posidònia que hi ha al fons marí.
Des de l’entitat ecologista recorden que es tracta d’una pràctica completament prohibida i ja han posat en coneixement de l’Ajuntament aquests fets. SOS Costa Brava assenyala que aquest passat dimarts hi va haver una «allau de denúncies» tant al consistori com al cos d’Agents Rurals.
L’acció ha quedat documentada gràcies a les fotografies d’un submarinista on es pot comprovar com els blocs de formigó aixafen la posidònia, malgrat que és una espècie «fortament protegida».
SOS Costa Brava explica en un comunicat que, després de fer saber a l’Ajuntament els fets, el consistori ha comunicat a l’empresa que ha de retirar els blocs de formigó de manera «immediata». Amb tot, l’entitat lamenta que «el mal ja està fet» i considera que cal «prendre mesures sancionadores» contra l’adjudicatària, perquè consideren que ha incomplert el plec de clàusules de la concessió.
Així mateix, SOS Costa Brava informa que restarà atenta a la retirada immediata dels morts de formigó i que això es faci amb garanties de mínim dany sobre les praderiesafectades.
Des de l’entitat concreten que per la instal·lació de boies, el sistema més recomanable és la fixació a través d’un ancoratge en espiral, similar al d’un tirabuixó.
Les praderies de posidònia són la llar de nombroses espècies de peixos, mol·luscs i altres organismes que hi tenen el seu refugi i el seu lloc de cria i aliment.
Clau per segrestar CO2
L’oceanògraf Carlos Duarte ha definit aquesta planta com a «campiona en el segrest de CO2», ja que una sola hectàrea de posidònia «pot segrestar tant carboni com 15 hectàrees de bosc amazònic i, a més, no es crema»
«Cal tenir en compte que la posidònia aporta entre el 50% i el 70% de l’oxigen que respirem al planeta. A la Mediterrània, actua com un enorme pulmó, ja que és el sistema més eficient segrestant CO2, cosa que la converteix, juntament amb els esculls, en un gran aliat contra el canvi climàtic. També conforma l’hàbitat de moltíssimes espècies. No vull ni imaginar com seria un futur sense posidònia, perquè seria dramàtic, però, si ja no actuem, pot passar», explica el biòleg marí Manu San Félix a la revista Ethic.
