Menys consum de carn, més salut per al planeta. A la transició energètica l’ha d’acompanyar necessàriament l’alimentària. La proteïna d’origen vegetal ha de substituir la de procedència animal per complir l’obligada reducció del metà. Una fita utòpica si no es disminueix el consum de bistecs, hamburgueses i productes carnis. Un estudi de la Fundació Changing Markets incideix que les dietes més saludables amb menys carn, especialment la vermella, i lactis permetrà pensar a complir amb l’Agenda 2030 de baixar les emissions fins a un 30% d’aquí a vuit anys. Mantenir l’actual consum de porcí i boví, en canvi, convertirà en inassolible aquest objectiu.

La massa forestal mundial va perdre un 32,5% de superfície entre només tres dècades, del 1990 al 2020. Uns 178 milions d’hectàrees de bosc menys a causa sobretot de la ramaderia intensiva. Encara que els espais naturals ocupen «només» un terç del planeta, allotgen el 80% de la biodiversitat total, actuen com a embornals de carboni. Purifiquen també l’atmosfera en alliberar les masses arbòries grans quantitats d’oxigen. L’exagerada ingesta actual de menjar de procedència animal agreuja els efectes de l’escalfament global, ja que afavoreix la desforestació, entre d’altres problemes.

L’alternativa a les macrogranges i les pastures que sobreexploten els recursos naturals de milers d’hectàrees és l’anomenada carn vegetal, elaborada a partir d’ingredients com ara seitan, tofu o soja. És una opció que guanya adeptes, com es pot comprovar en supermercats i restaurants, amb canvis d’hàbits més enllà de modes passatgeres.

Una altra opció és recórrer a la biotecnologia, tal com recull una investigació -portada a terme per l’Institut Postdam per a la Investigació del Canvi Climàtic a Alemanya, i publicada a la revista Nature. Es tracta de reemplaçar els articles ara procedents d’animals per proteïna microbiana, produïda en tancs de fermentació. És similar en textura i sabor, però amb menys repercussions ambientals, asseguren els experts. Al Regne Unit i Suïssa, per exemple, ja està disponible en botigues d’alimentació.

La proteïna microbiana es fabrica en cultius específics, com ara la cervesa o el pa. Els microbis proliferen amb una temperatura constant i sucre que, en fermentar, deriven en un producte molt ric en nutrients, segons els especialistes. Es tracta d’un mètode desenvolupat a la dècada dels anys vuitanta. Tot i que requereix sucre com a matèria primera, implica menys superfície agrícola que la que actualment es necessita per mantenir l’insostenible sistema intensiu.

Són diversos els estudis que ja reflecteixen que la demanda d’aliments vegetals el 2019 va augmentar més d’un 20% a Europa. La carn amb segell vegà va ser un dels productes més sol·licitats, amb un increment del 31% i un valor de venda que va créixer més del 90%. A Espanya va ser el segon producte elaborat amb substitutius més reclamat pels consumidors, només al darrere de les begudes vegetals.

Un 46% dels espanyols mengen ara menys carn que fa un any i quatre de cada deu persones tenen previst reduir el consum de carn en els propers sis mesos, segons els resultats d’una enquesta paneuropea realitzada per ProVeg International en associació amb Innova Market Insights, la Universitat de Copenhaguen i la de Ghent.

L’estudi, que reflecteix les actituds de la ciutadania envers els aliments d’origen vegetal, va comptar amb la participació de 7.500 persones de deu països: Àustria, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Romania, Espanya i el Regne Unit.