«La crisi climàtica ens està matant». El secretari general de l’ONU, António Guterres, ho podria haver dit més alt, però no més clar. L’escalfament global ocasiona greus impactes en la salut humana: agreuja la transmissió de nombroses malalties infeccioses i augmenta les malalties respiratòries i cardiovasculars, així com els problemes mentals i les situacions de manca d’aliment i gana. Cada cop es registren més morts relacionades amb la calor. I a Espanya, més que en cap altre país d’Europa.
L’alerta ha estat llançada pel centenar d’investigadors internacionals que van elaborar l’informe d’aquest any de The Lancet Countdown sobre salut i canvi climàtic.
La deriva del planeta és preocupant: cada any es registren més incendis, més sequeres, més fenòmens meteorològics extrems i augmenta de manera exponencial la propagació de malalties infeccioses, sovint d’origen tropical, que mai no havien estat presents a Europa.
Un exemple: la probabilitat de transmissió del dengue va augmentar un 12% des de mitjans del segle passat. I la incidència d’aquesta malaltia es va multiplicar per vuit en les darreres dues dècades. L’informe destaca que en els darrers cinc anys es van notificar casos de dengue a Espanya i França.
El risc ambiental de brots del virus del Nil Occidental, per la seva banda, va augmentar en el període 1986-2020 un 149% al sud d’Europa i un 163% a la resta del continent respecte del 1951-1985.
Els autors ho tenen clar: «El món es troba en un moment crític». I tenen clara la responsabilitat: «L’addicció persistent als combustibles fòssils està amplificant els impactes en la salut de les crisis concurrents que enfrontem».
«Les persones de tot el món senten cada cop més l’impacte del canvi climàtic en la seva salut i benestar. Tot i això, els governs i les empreses continuen donant prioritat als interessos dels combustibles fòssils», denuncien els investigadors.
DADES QUE ESPANTEN
Les dades recollides a l’informe espanten. Les sequeres extremes van afectar entre el 2012 i el 2021 un 29% més de superfície terrestre que entre el 1951 i el 1960.
Encara més: les onades de calor extrema registrades el 2020 van provocar inseguretat alimentària en 98 milions més de persones que la mitjana del període 1981-2000. I les persones de grups d’edat vulnerables (menors d’edat i més grans de 65 anys) van estar exposades a 3.700 milions més de dies d’onades de calor el 2021 que entre el 1986 i el 2005.
Pel que fa a Espanya, l’informe revela que és el país europeu on es registren més morts relacionades amb la calor: 30,6 per milió d’habitants i dècada, el doble que la mitjana continental. I aquestes morts podrien duplicar-se a Europa en els propers 34 anys.
També subratlla que Espanya és un dels països on els incendis forestals van causar més «devastació» a tot el món, al costat del Canadà, els Estats Units, Grècia, Algèria, Itàlia i Turquia.
Tot això també té un impacte econòmic enorme: l’exposició a la calor va conduir a la pèrdua de 470.000 milions d’hores laborals potencials a tot el món el 2021, amb pèrdues d’ingressos associades de 670.000 milions d’euros. Les illes Balears, Xipre i l’Egeu Meridional, a Grècia, són els llocs del continent on la calor va provocar més pèrdues d’hores de treball.
Mentrestant, el retard en l’adopció de les energies netes (contribueixen només al 2,2% del subministrament total d’energia mundial) deixa les llars a mercè de l’augment dels preus de l’«energia bruta» i a expenses dels danys a la salut que provoca la «pobresa energètica», ja que en moltes llars es respiren «nivells perillosos de contaminació de l’aire derivats de la crema de combustible al seu interior», recull el document.
Els estats no estan complint els seus compromisos per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. «La intensitat de carboni sobre el sistema energètic mundial ha disminuït menys de l’1% des del 1992. I amb l’augment del consum d’energia, les emissions de CO2 van assolir un rècord el 2021», assenyala.
SUBVENCIONS AL PATROLI
«Els governs de tot el món continuen subsidiant els combustibles fòssils amb centenars de milers de milions de dòlars a l’any. En molts casos, per munts comparables o fins i tot superiors als pressupostos sanitaris», critiquen els autors.
I és que 69 dels 86 governs analitzats en aquest informe subvencionen efectivament els combustibles fòssils, per un total net de 400.000 milions de dòlars el 2019 (si es té en compte la contribució tant dels instruments de fixació de preus del carboni com de les subvencions als combustibles fòssils).
Però, a més, els països d’ingressos més alts fins ara no han lliurat els 100.000 milions de dòlars que havien compromès per donar suport a una transició justa. «Una profunda falta de finançament soscava l’acció cap a un futur baix en carboni i resilient al clima», lamenten els investigadors.
L’informe assenyala directament els «gegants dels combustibles fòssils», que impulsen plans que conduiran a emissions que superaran àmpliament els objectius de l’Acord de París.
Si aquestes grans multinacionals aconsegueixen els seus objectius «tancarien el món en un futur fatalment més càlid, amb impactes catastròfics per a la salut». I no sembla que hi hagi marxa enrere, ja que «a mesura que obtenen guanys rècord, es fa evident el fet que no invertiran en un futur saludable».
Els signants subratllen que aquest no és el camí i que una resposta a les crisis «centrada en la salut» encara pot brindar «un futur més saludable». Però per a això calen accions «urgents» i «contundents».
«Allunyar-se dels combustibles fòssils podria evitar els 1,2 milions de morts resultants de l’exposició a les partícules ambientals PM 2,5», apunten. «La transició a fonts d’energia renovables pot ajudar a construir xarxes d’energia més resilients i reduir la pobresa energètica lliurant energia neta i saludable a les llars», afegeixen.
«El redisseny urbà verd podria augmentar la resiliència climàtica mentre es millora la salut física i mental amb ciutats més saludables i habitables», i «les dietes baixes en carboni i riques en plantes ajudarien a evitar baixes ingestes de fruites i verdura i altes de carns vermelles i lactis».
ESPURNES D'ESPERANÇA?
Tot i el panorama negre, els autors de l’informe observen «algunes espurnes emergents d’esperança». Així, destaquen que malgrat que la generació total d’energia neta continua sent «insuficient», va assolir nivells rècord el 2020, i que les fonts de carboni zero van representar més del 80% de la inversió en generació d’electricitat el 2021.
«El compromís públic amb els aspectes de salut relacionats amb el canvi climàtic està en el punt més alt. La cobertura de la salut i el canvi climàtic als mitjans de comunicació augmenta cada any. Hi ha hagut un compromís més gran dels líders mundials, amb el 60% dels països cridant l’atenció sobre el canvi climàtic i la salut en el debat general de l’ONU del 2021», afegeixen.
«Però aquesta consciència més gran s’ha de convertir urgentment en acció perquè l’esperança es converteixi en realitat», destaquen els investigadors.
«Després de 30 anys de negociacions, els països i les empreses continuen prenent decisions que amenacen la salut i la supervivència de les persones a tot el món. En aquesta conjuntura crítica, una resposta immediata centrada en la salut encara pot assegurar un futur en què les poblacions del món no només puguin sobreviure, sinó també prosperar», conclou l’estudi.
