El PP català està en disposició de formar govern en més de 80 municipis repartits per les quatre províncies de Catalunya després de recol·lectar uns resultats històrics a les eleccions municipals del 22 de maig, en què va escalar fins a 473 regidors, lluny dels 284 aconseguits el 2007.

Tot i això, des de les files populars s'ha assenyalat des del primer dia que el creixement havia de ratificar-se amb una major presència en els governs municipals, de manera que l'èxit o fracàs de les negociacions que aquests dies es duen a terme a tot el territori dependrà el pes real del partit en els ajuntaments.

I és que l'estratègia tramada per la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho perquè el partit arreli en el territori --un dels principals dèficits dels populars segons el diagnòstic de la direcció-- i superi el miler de regidors el 2015 passa per demostrar ara que poden ser "un partit de govern" en molts municipis catalans.

El focus principal està situat a l'Ajuntament de Badalona (Barcelona), on el candidat del PP, Xavier García Albiol, va aconseguir convertir-se en la força més votada de la mà d'un dur discurs contra la immigració, tot i que ara la resta de formacions -PSC, CiU i ICV-EUiA- sospesen fer un pacte tripartit per impedir que hi governin els populars.

Si aquesta aliança no prospera, Badalona --la tercera ciutat de Catalunya en nombre d'habitants-- seria la primera gran ciutat catalana en què els populars ostenten l'alcaldia, una fita a la qual podrien sumar la de Castelldefels, on la candidatura que encapçalava Manuel Reyes també es va convertir en la llista més votada.

Tot i que Alicia Sánchez-Camacho ha repetit com un mantra des del dia de les eleccions que s'han de respectar les llistes més votades, Tarragona és un altre dels punts calents de les negociacions que el PP català duu a terme aquests dies, ja que la suma de CiU i PP amb 7 regidors cadascun podria arrabassar l'alcaldia al socialista Josep Félix Ballesteros.

Fonts properes a les negociacions han explicat a Europa Press que, malgrat que des de Tarragona, CiU veu amb bons ulls la possibilitat de pactar amb el PP per formar govern, la direcció de la federació mostra més reticències a l'acord.

Més difícils estan les coses per als populars en ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat o Sabadell, on malgrat no tenir majoria absoluta els partits vencedors -CiU a la primera i PSC en les dues altres- s'han mostrat reticents a pactar amb el PP i advoquen per governar en minoria.

En aquesta setmana que queda fins que el dissabte 11 de juny es formin els nous consistoris, també està en joc per al PP poder entrar en el govern en ciutats com; Mataró, Rubí i Sitges (Barcelona); Vielha (Lleida); Horta de Sant Joan i Reus (Tarragona); Girona, Blanes i Lloret de Mar (Girona), entre d'altres.

A l'anterior mandat, el partit que dirigeix Sánchez-Camacho va signar pactes de govern amb partits de tot l'espectre polític en una trentena de municipis, entre els quals destaquen Sant Vicenç dels Horts i Malgrat de Mar (Barcelona); Blanes i Lloret de Mar (Girona); Vielha i Cervera (Lleida) i Cunit i Salou (Tarragona).

El valor d'un regidor

Malgrat que el creixement del PP en aquestes eleccions municipals s'ha sustentat a les capitals de província i a l'àrea metropolitana de Barcelona, els populars han millorat resultats a gairebé tot Catalunya, cosa que els permet tenir la clau de govern en molts municipis fins i tot, a vegades, amb un sol representant.

Així, els populars aspiren a fer valer en molts ajuntaments el pes del seu únic regidor per decantar majories, com han fet a l'Ajuntament de Gandesa (Tarragona), on ja ha transcendit un pacte entre CiU i PP --5 i 1 regidors respectivament-- que provocarà que les dues formacions s'alternin l'alcaldia dos anys cadascuna.

Fora de les negociacions per formar govern, hi ha quatre ajuntaments en els quals el PP ja sap que governarà ja que ha aconseguit majories absolutes a Pontons (Barcelona), Bassella, Almatret i Sant Martí de Riucorb (Lleida).