Les dues fonts millor informades han afirmat que Prat cobraria, a partir del conglomerat municipal (de fet supramunicipal) Innova, entre 280.000 i 325.000 euros anuals. És a dir, entre 46,8 i 53,9 milions de pessetes. Si prenem la hipòtesi més baixa, la percepció resultaria ser de 3.873.333 antigues pessetes al mes.
Separadament, han estat consultades moltes fonts, al llarg de setmanes. Totes han estimat que Prat pot guanyar -a partir del conjunt del hòlding- un mínim d'un quart de milió d'euros, és a dir, més de quaranta-un milions de pessetes, a l'any.
Les fonts faciliten dades objectives que coneixen amb detall i apuntalen les estimacions. Així, un gerent concret d'una empresa municipal de Reus, de fàcil gestió, cobra 120.000 euros a l'any. Atès que Prat està per sobre d'ell i controla moltes més empreses, algunes extremadament delicades, les xifres exposades adquireixen una certa lògica. Una lògica interna i immoral, des de tots els punts de vista i des del primer moment. Però encara més gran ara, que Innova ha reconegut un endeutament de 202 milions d'euros, és a dir 33.532 milions de pessetes i que tots estem com estem.
Les fonts manifesten que Prat pot cobrar de nombroses empreses del mateix hòlding, o bé directament d'aquest. Regidors de ? l'Auntament de Reus han manifestat que l'alcalde, Carles Pellicer (CiU) i el seu predecessor Lluís Miquel Pérez (PSC) mai no han volgut donar a conèixer el sou de Prat. Tampoc saben el nombre d'empreses públiques integrades, o participades, del hòlding. Un regidor de Reus, David Vidal (CUP) està preparant accions judicials, per, entre d'altres coses, esbrinar quant cobra Prat. El cent per cent del diner d'Innova prové de l'Ajuntament. Això determina una més severa qualificació jurídica.
A més d'aquest sou estimat, Prat cobra dietes de l' ICS, i uns 40.000 euros a l'any en la seva condició -que acumula- de director general del propi Ajuntament de Reus (designat sense el preceptiu concurs). Tot això és al marge del que eventualment pugui percebre de la multinacional de sanitat privada UPS i dels seus negocis immobiliaris. Incomplint descaradament la reforma legislativa introduïda per la Llei del Sòl del 2008, Prat no ha comunicat a l'Ajuntament la liquidació d'impostos de l'any passat.
Contracte blindat
Una altra dada significativa consisteix en què Prat tindria, a Innova, un contracte blindat. En la seva elaboració l'hauria assessorat la multinacional McKinsey and Company, la mateixa a la qual s'encarregà l'elaboració del darrer pla de salut de la Generalitat, presentat avui fa 15 dies a Sitges, amb assistència d'Artur Mas. Una font afirma que la indemnització que Prat cobraria si fos cessat "podria ensorrar el ja espantosament endeutat Ajuntament de Reus".
L'afirmació efectuada per un antic conseller de salut, i reproduïda en aquesta col·laboració el passat 26 de novembre, segons la qual Prat seria l'home "més important de la sanitat catalana, en els darrers trenta anys", queda refermada per fets. Potser també ha estat sempre el millor pagat, incomprensiblement, ja que la característica més destacada per les fonts és el seu agosarament.
Prat ja va ser nomenat Director General del Servei Català de Salut el 1998, sota Jordi Pujol. Llavors es va argumentar que el seu sou a Innova era molt superior al de la nova i alta funció. Sembla que hi havia una diferència d'uns quinze milions de pessetes anuals. Per això, afirmen diverses fonts, la Generalitat va trobar maneres per compensar-lo, que serà interessant poder revelar algun dia. L'arribada de Prat a la sanitat pública va ser el 1985, de la mà de l'inefable cap de colla sanitària Josep Abelló, antic alcalde socialista de Reus i peça clau del Consorci Sanitari de Catalunya. Aquest és un altre marc privat, complementari de la Unió Catalana d'Hospitals, que encapçalà durant anys Boi Ruiz. Les pinces, o les accions en pinça, poden generar ferides greus, ara a la sanitat pública.
Les col·laboracions, complicitats o comunitats d'interessos han estat múltiples. Així, fins desembre del 2006, Francesc José Maria va ser secretari general d'Innova amb Prat com a director general: ho és des del 2003. José Maria també era membre i secretari del consell d'administració del Consorci Hospitalari de Catalunya, el d'Abelló, persona que va introduir Prat en la sanitat, a Reus. Ara en torna a ser assessor. El 2006, amb el Tripartit, José Maria va ser designat Director General de l' Institut Català de la Salut, on ja va intentar una política que va provocar una primera vaga de metges. Va ser cessat l'abril del 2008 per la consellera Marina Geli, que discrepava de Francesc José Maria. Ara, aquest efectua declaracions molt favorables a Boi Ruiz.
Organitzacions fallides
Curiosament, o significativament, o l'adverbi que es vulgui, José Maria també era, en aquells anys (2006) i potser encara ara, president del col·lectiu "Pan, Trabajo y Libertad" constituït exclusivament per mantenir agrupats els "antiguos miembros del Partido del Trabajo de España (del qual José Maria va ser dirigent) y de la Joven Guardia Roja", organitzacions marxistaleninistes, avui totalment fallides.
