22 de gener de 2012
22.01.2012

Negocis opacs de la Sanitat catalana

El model actual de salut el va crear CiU, el va continuar el tripartit i el rematarà Convergència

22.01.2012 | 01:00

El model sanitari català de proximitat al ciutadà es va crear i desenvolupar durant els governs de Jordi Pujol. Va permetre que es teixís una xarxa d'empreses privades proveïdores de la salut, algunes de les quals amb persones properes al partit o antics alts càrrecs pú?blics. El PSC va continuar amb el mateix pla i ara és CiU qui l'està retallant a marxes forçades.

"Cal un canvi de mentalitat i aconseguir que aquests centres siguin un centre de salut, no només d'assistència. La gent ha de venir no quan està malalta sinó també per fer-ser revisions o prevenció de la salut". Aquestes declaracions no són actuals. Les va pronunciar qui era conseller de Sanitat el 23 de gener de 1993, Xavier Trias (CiU), actual alcalde de Barcelona, durant la inauguració del CAP de Germans Sàbat de Girona.

Unes paraules similars molt probablement costarien d'entendre si es fessin ara durant la inauguració d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP). Primer perquè és difícil que s'estreni res de nou i segon perquè el model sanitari que vol aplicar la Generalitat d'Artur Mas sembla totalment antagònic. El discurs està molt allunyat dels tancaments nocturns dels centres i de les retallades que ha de suportar el sector.

De fet, el model actual de la sanitat catalana es va implantar durant l'etapa de Jordi Pujol. Ell mateix i el seus consellers del ram no desaprofitaven cap ocasió per reclamar una sanitat més propera al ciutadà i se sentien orgullosos d'obrir nous centres de primària, nous hospitals comarcals i nous serveis de salut el més descentralitzats possible. La idea era bona, però també hi havia un rerefons del qual ningú es feia ressò en les rodes de premsa o inauguracions.

A poc a poc s'anava teixint una xarxa empresarial al voltant de tots aquests nous serveis tan propers al ciutadà que en bona part estava formada per amics de Pujol, fundadors de Convergència o antics alts càrrecs del partit. Personatges que amb les seves empreses s'anaven convertint en proveïdors de centres sanitaris, gestors d'hospitals o directius d'organitzacions associatives del sector.

Durant els governs de Convergència i Unió es van crear les dues grans branques del Departament de Salut de la Generalitat, l'Institut Català de la Salut (ICS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut). L'ICS gestiona els vuit grans hospitals de Catalunya -els considerats de referència, com el Josep Trueta- i 285 equips d'atenció primària, a més de molts altres serveis que el converteixen, segons explica la seva web, "en el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya". Part de la xarxa hospitalària, però, va aprofitar centres privats ja existents que es van remodelar.

L'asseguradora pública

La segona pota, el CatSalut, és l'encarregada de garantir la prestació dels serveis sanitaris a tota la població. És l'asseguradora pública dels catalans i per aconseguir aquest objectiu "compra a diversos proveïdors, mitjançant contractes", especifica la seva pàgina a Internet. La gestió del 80% de l'atenció primària, molts dels hospitals estesos per tota la geografia catalana (la majoria dels quals comarcals) i diversos serveis especialitzats es fan a través 39 proveïdors, entre els quals hi ha l'ICS, 10 empreses públiques i 13 consorcis.

El model facilita que desenes de societats privades abasteixin aquest conglomerat gegant. I no és d'estranyar que entre els proveïdors de la sanitat catalana hi hagi hagut, durant anys, persones com Carles Sumarroca (fundador de Convergència Democràtica) a través dels laboratoris General Lab; Ramon Bagó, president del grup Serhs, exalcalde de Calella i exdirector general de Turisme per CiU; Jaume Roma, exconseller de Política Territorial amb Jordi Pujol i que havia format part de Codeh, una consultora d'hospitals que tenia contractes amb Salut o Josep Maria Via, exsecretari del Govern i exaltcàrrec de Salut que va ser present en diverses empreses adjudicatàries del departament, tal com ja es posava de manifest en diversos reportatges publicats per Diari de Girona el gener i el febrer de 2005.

Aquest és el panorama que es va trobar el tripartit quan el 2004 conquereix el govern de la Generalitat. De fet, qui s'hi va trobar va ser el PSC, que és qui va dirigir el departament de Salut els set anys de governs Maragall i Montilla. I els socialistes van decidir acabar amb el model? La resposta és que no es va canviar pràcticament res en aquells set anys, a part d'oferir que els contractes i adjudicacions amb les empreses privades ?siguin més transparents. És més, es pren una decisió que serà fonamental per quan CiU recuperi el govern. L'Institut Català de la Salut es converteix en una empresa pública.

Algunes fonts consultades asseguren que aquesta és la llavor que ara permetrà a CiU trossejar l'ICS en petites parts, un projecte que hi ha qui diu que és la privatització pràcticament total del sistema. Les mateixes fonts expliquen que Convergència i Unió ja tenia al cap la conversió de l'ICS en els darrers anys dels governs Pujol però que no es va atrevir a fer-ho. En tot cas va ser el tripartit el que va obrir aquesta porta i de la jugada se n'aprofiten ara Artur Mas i el conseller Boi Ruiz.

El projecte de llei de la reforma de l'ICS es va aprovar el març de 2006. En aquell moment ja comptava amb l'oposició dels sindicats, que ho veien com un primer pas cap a la privatització del servei. El procés va culminar el juliol de 2007 amb l'aprovació de la Llei. Això succeia els primers anys del tripartit, però les retallades sanitàries tampoc són exclusiva només del nou govern de CiU. El tancament nocturn de centres d'atenció primària, una de les mesures que més rebuig han generat els darrers mesos, de fet es van iniciar en la última etapa de la socialista Marina Geli al capdavant de Salut. Una vegada més, el PSC va ensenyar el camí i CiU l'ha agafat pel dret.

Amb aquest escenari sobre la taula s'arriba a les dades que ha conegut l'opinió pública els darrers mesos i que posen contra les cordes el mateix president de l'ICS, Josep Prat. Un seguit de reportatges d'Alfons Quintà, publicats per aquest diari, han revelat que l'alt càrrec de l'Institut Català de la Salut compaginava aquesta activitat amb responsabilitats al gran grup sanitari privat USP Hospitales - i al holding públic Innova, dependent de l'Ajuntament de Reus.

Una denúncia presentada per la CUP d'aquest municipi a la fiscalia de l'Audiència Nacional va propiciar la dimissió de Prat dels dos darrers càrrecs, però no del de la presidència de l'Institut Català de la Salut. Molt probablement el cas de Prat ha obert la caixa dels trons de les possibles incompatibilitats dins de la sanitat catalana i l'Oficina Antifrau va decidir obrir una investigació d'ofici, no només a Prat, sino també a Ramon Bagó, que compagina la presidència del holding Serhs (contrac?tista de Salut) amb el càrrec de conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya -anteriorment Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC)-.

El Consorci és una entitat pública que agrupa 44 hospitals concertats per la Generalitat. A més de les dimissions i de les diverses investigacions obertes, el debat ha arribat al Parlament a través de preguntes escrites i orals que ha presentat Iniciativa pr Catalunya i amb la compareixença del conseller, sol·licitada per Ciutadans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook