14 de setembre de 2012
14.09.2012

De les consultes a l'Assemblea Nacional

L'entitat que va convocar la manifestació va néixer com una manera de donar sortida a l'energia mobilitzada al procés de referèndums independentistes La presidenta és una activa filòloga, professora i militant cultural de Sabadell

14.09.2012 | 11:37
Carme Forcadell i Núria de Gispert al Parlament, dimarts, quan l´ANC va lliurar el seu manifest a la cambra.

Entre mig i dos milions de persones, segons qui els compti, van sortir dimarts passat al carrer per convertir en històrica la Diana Nacional de Catalunya del 2012. Tots ells, seguint una crida llançada i animada principalment per una entitat, l'Assemblea Nacional Catalana, que no té ni un any de vida, i de la qual s'ha convertit en cara visible una persona, Carme Forcadell, que fins fa poques setmanes era poc coneguda fora de Sabadell, la seva ciutat. Qui són aquesta gent? D'on han sortit? Què pretenen?

El procés cap a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), entesa com una "organització popular, unitària, plural i democràtica", va ser acordat durant la Conferència Nacional per l'Estat Propi celebrada el 30 d'abril de l'any passat al Palau de Congressos de Barcelona amb assistència d'unes 1.500 persones. La Conferència, al seu torn, responia a la coincidència d'una diversitat de neguits en el món independentista, que veia la necessitat de mantenir l'estat de mobilització aconseguit en el procés de les "consultes sobre la independència de Catalunya" o referèndums populars, culminat amb el de Barcelona, que es va celebrar el 10 d'abril del 2011 amb una participació superior al quart de milió de persones. Un cop tancades i recomptades les urnes de la capital, aquesta acció d'agitació semblava tancada. I ara, què?, era la pregunta. La Conferència i l'ANC van ser la resposta.

I anant més enrere, totes tres coses -l'ANC, la Conferència i les consultes- responien a un esclat d'expressions independentistes que es vehiculava en canals diferents als institucionals, fet que al seu torn tenia relació amb els problemes d'identitat del gran partit independentista, ERC, després de l'experiència del tripartit i de les fortes batalles internes. La sensació de bloqueig de les vies institucionals, agreujada per la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, pesava sobre tot aquell moviment, del qual participaven amb entusiasme gent amb carnet, amb permís o sense de les direccions nacionals.

Cap a l'estat sobirà

Tot això es va ajuntar en aquella Conferència i la seva declaració, que definia com un dels seus objectius "formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d'un plebiscit d'autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s'hi pronuncia favorablement, o bé si l'Estat espanyol no permetia el lliure exercici d'aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l'Estat català sobirà".

Per transitar de la Conferència a l'Assemblea es van crear un consell i un secretariat, en el qual destacaven com a cares conegudes la d'Alfred Bosch, novel·lista, portaveu de Barcelona Decideix (organitzadors del referèndum a la ciutat) i que a final de l'any esdevindria candidat i diputat d'ERC a Madrid; Miquel Strubell, membre fundador de Sobirania i Progrés, que s'havia d'encarregar de l'expansió territorial; Miquel Sellarès, convergent de primera hora que va deixar el partit i expert en temes de seguretat, o Jaume Soler, històric alcalde d'Arbúcies del 1979 al 2003.
L'ANC es va constituir el 10 de març del 2012 en un acte al Palau Sant Jordi amb cinc mil assistents. Militants històrics del catalanisme, gent que havia cremat les celles a la clandestina Assemblea de Catalunya, els havia donat la benedicció.

Els partits nacionalistes estaven a la primera fila dels convidats. I s'havia posat en marxa la formació d'assemblees locals i comarcals, que han tingut un paper molt actiu en la preparació de la manifestació.

El mes següent a l'acte de constitució, el secretariat de l'assemblea va designar les persones que havien de donar la cara: president, vicepresident, etc.

Va ser llavors, a l'abril, quan va arribar a la presidència Carme Forcadell: una sabadellenca nascuda a Xerta, al Baix Ebre, l'any 1956, que amb divuit anys es va traslladar al Vallès Occidental per estudiar a Bellaterra i va conèixer un informàtic de Sabadell amb qui es va casar i va tenir dos fills, per cert, també informàtics. D'ella no es podrà dir que s'ha estat quieta. Va llicenciar-se en Filosofia i en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, després es va treure un màster en Filologia Catalana i més endavant també guanyaria unes oposicions a catedràtica de secundària.

Als 23 anys va ser periodista al programa Giravolt, de TVE-Catalunya, i tres anys més tard començava una trajectòria professional en el sector educatiu com a professora i després com a funcionària del departament d'Ensenyament, amb una prolífica activitat en els camps pedagògic, organitzatiu i d'assessorament en matèries de llengua i literatura.

La seva vida associativa se centra en l'àmbit de la llengua i la cultura abans del salt a la política. Va ser membre fundadora de la Plataforma per la Llengua, i de de l'Associació per la Llengua de Sabadell, i vocal de la junta local d'Òmnium Cultural. Però també va fer per un a la Comissió per la Dignitat (entitat promotora del retorn dels "papers de Salamanca"), de la Coordinadora nacional de les consultes per la independència, i fou vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir, que el 2006 va organitzar una gran manifestació per exigir que no es retallés l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i una altra el 2007 per la gestió catalana de les grans infraestructures i la publicació de les balances fiscals. I, finalment, va entrar al secretariat de l'ANC.

Militància republicana

Políticament, el seu partit ha estat ERC. Hi va ingressar l'any 1999 i el 2000 va entrar a l'executiva local. Va tenir càrrecs de responsabilitat a l'executiva nacional, com la presidència de la sectorial de política lingüística, i va ser regidora al consistori sabadellenc en la legislatura 2003-2007. Però en els darrers anys la seva acció pública s'ha centrat més en plataformes com les ja esmentades del dret a decidir, les consultes o, finalment, l'ANC que l'ha portat a tots els mitjans de comunicació. Una entitat que, segons els seus mateixos principis, no es presentarà mai a unes eleccions i es dissoldrà quan hagi assolit els seus objectius. Si pensem que el primer d'aquests objectius és "recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un Estat de dret, democràtic i social", hi ha ANC per estona. Però potser Forcadell no hi serà al davant: ella mateixa ha dit que va acceptar la presidència, entre altres raons, perquè només era per a un any i mig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook