Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona sosté que una hipotètica independència de Catalunya donaria lloc a una reducció del flux comercial amb la resta d'Espanya i conclou que això faria caure el Producte Interior Brut (PIB) català en almenys un 1,1%, en un període d'entre 3 i 5 anys.
L'estudi parteix de la hipòtesi d'un "Estat català" dins del marc institucional europeu i contempla cinc escenaris de reducció del comerç bilateral per un boicot o per altres motius.
Aquests cinc escenaris dibuixen que el comerç entre les dues parts caigués un 10%, que ho fes un 20%, en un 30%, en un 40% o que es desplomés fins a un 50%; aquest últim escenari, la Cambra de Comerç el veu gairebé impossible ja que això retallaria el PIB català en un 5,7%.
Els pitjors escenaris
Si el comerç entre els dos territoris es ressentís un 10%, el PIB català cauria un 1,1%; si fos del 20% el descens seria del 2,3% del PIB% i si arribés al 30%, del 3,4%. La Cambra de Comerç creu que el fet més probable és que la caiguda fos inferior al 20 o al 30%, però no s'ha decantat per cap hipòtesi en concret.
L'estudi conclou que un boicot comercial entre les dues parts, perjudicaria tant Catalunya com la resta de l'Estat; a Catalunya l'afectaria més en termes de PIB, mentre que a la resta d'Espanya ho faria més en termes de saldo comercial amb l'estranger, en fer-la incórrer probablement en dèficit comercial.
Pel que fa a l'impacte sobre el PIB d'una Espanya sense Catalunya, en el supòsit d'aquests cinc escenaris, seria d'almenys un 0,3%, tenint en compte una contracció comercial del 10%, i podria arribar al -0,6% o al -0,8%, en cas d'una retallada dels fluxes comercials del 20 i el 30%, respectivament.
En canvi, si Catalunya s'independitzés, el seu saldo comercial amb l'estranger seguiria sent positiu, fins i tot encara que el comerç amb la resta d'Espanya es reduís a la meitat.
En el cas de la resta de l'Espanya, la Cambra xifra el seu saldo comercial actual amb l'estranger, sense tenir en compte per tant a Catalunya, en un 0,4% del seu PIB, el que vol dir que la resta d'Espanya encara seguiria venent més a l'estranger del que importa.
En canvi, si el flux comercial amb Catalunya es reduís un 10%, aquest diferencial positiu seria equivalent amb prou feines a un 0,1% del PIB espanyol; i si els intercanvis comercials cedissin un 20 o un 30%, el dèficit comercial d'Espanya amb l'exterior seria equivalent a un 0,2% del PIB o a un 0,4%.
El director del servei d'estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, va comentar que les dues economies són "perfectament viables" per si soles. Però, en cas de conflicte a l'hora d'una virtual separació "afectaria les dues en una proporció similar". Rovira va precisar que aquestes conseqüències lesives serien per a les dues parts a curt termini, ja que no veu possible que les dues economies fossin possibles de compensar totalment, sinó només parcialment, aquest flux comercial que perden amb el qual poguessin crear amb altres països. En qualsevol cas, el director del servei d'estudi de la Cambra de Comerç va donar per fet que la relació comercial entre aquests dos territoris no seria similar a la que tenen Espanya i Portugal, sinó molt més gran.
Preguntat per la incidència d'una eventual independència de Catalunya en el moment actual, marcat per un creixement feble del PIB i per una elevada taxa d'atur, Rovira va admetre que si la independència es produís ara mateix, a curt termini l'escenari seria de "fragilitat".
L'estudi analitza l'impacte econòmic d'un canvi d'estatus polític a Catalunya sobre el sector empresarial, principalment des de la perspectiva dels fluxos i saldos comercials, l'estalvi, la inversió, el finançament i el crèdit.
Tot i això, l'informe no aborda com afectaria la hipotètica independència de Catalunya a les inversions empresarials, no contempla tampoc eventuals moviments de població i tampoc entra a analitzar l'impacte sobre sectors regulats de l'economia.
L'estudi ressalta que Catalunya té un PIB similar al d'Estats com Finlàndia o Grècia, i un PIB per càpita similar al de Finlàndia i destaca el seu potencial exportador.
En aquesta línia, l'estudi xifra el superàvit comercial de Catalunya -la diferència entre importacions i exportacions- amb l'estranger el 2013 en 11.000 milions, gairebé la meitat -un 44,8%- del registrat per Espanya aquest any.
