El gran record deixat pel professor mort

als diversos centres escolars on va treballar. Entre aquests, l'escola La Sèquia de Manresa, on va treballar el curs 2011-2012. Així ho reflectia ahir la manera com parlaven d'ell els mestres de l'escola, i la commoció que va causar entre ells la notícia. La majoria havia treballat amb ell i alguns, de fet, encara hi mantenien el contacte.

"És d'aquelles persones que ho donava tot. S'implicava molt en el centre, malgrat que ell venia de la secundària i al principi li va costar una mica situar-se en una escola de primària, tot i que li van tocar els alumnes més grans, de sisè", explica en Manel López, mestre de música de La Sèquia. L'Abel havia impartit classes d'anglès, plàstica i socials. "Recordo que va participar activament en el Cantània que es va organitzar aquell curs al Kursaal", va afegir. "Ha estat un cop molt bestial per a tots. Era una persona molt vàlida i molt sana. Jo encara mantenia contacte esporàdic amb ell. Si me n'anava a Lleida, on ell vivia, el trucava per si podia quedar", afegeix López.

Un altre mestre de La Sèquia visiblement afectat ahir era Roger Torras, exregidor de la CUP de Manresa. "Ell i jo vam congeniar molt bé. Després que ell marxés de l'escola, ens vam veure alguna vegada i ens anàvem escrivint", va explicar, mentre recorda: "Es va adaptar totalment a la dinàmica de l'escola i va encomanar a tothom la seva feina, que va fer amb la màxima professionalitat. Era molt positiu, sempre buscava solucions davant dels problemes", recorda Torras. "Era un noi molt sensible, i molt aficionat al còmic i a la música. A mi em va fer descobrir alguns personatges i alguns grups. Vam compartir moltes estones amb ell al pati, mentre vigilàvem els nens". Torras recorda que "era un noi molt inquiet, despert i independent. Tenia unes profundes conviccions antifeixistes". L'exregidor també explica que es guanyava molt fàcilment els alumnes. "He parlat amb alguns dels alumnes que va tenir, que ara ja són a l'institut, i tots coincideixen que era un noi maquíssim, i en guarden un molt bon record". I conclou: "És una pèrdua greu des del punt de vista emocional. El món és una mica pitjor des de dilluns".

Abans de treballar a l'escola La Sèquia, Abel Martínez va prestar atenció domiciliària, a finals dels cursos 2009-2010 i principis del 2011-2012, segons va explicar els Serveis Territorials d'Ensenyament a la Catalunya Central. Es tracta d'atendre alumnes que pateixen una llarga malaltia o un postoperatori. En aquest cas no s'està adscrit a cap centre, sinó que es depèn directament dels Serveis Territorials. Va exercir a Igualada i a Centelles. Posteriorment va fer altres substitucions, ja més a l'entorn de la ciutat de Barcelona.

Segons el director dels Serveis Territorials, Josep Ramírez, Martínez tenia doble titulació, la de mestre i una llicenciatura, i això explica que fes classes en un centre de primària i que també pogués optar a la borsa de secundària, cosa que al final va fer.

Atenció domiciliària

El professor mort dilluns a l'IES Joan Fuster de Barcelona, Abel Martínez Oliva, també havia treballat durant uns sis mesos a Igualada en un cas d'especial sensiblitat: va estar al costat d'una jove alumna d'educació secundària que no podia acudir a escola i seguir la seva educació com la resta del grup a causa del tractament i l'afecció d'un càncer.

Martínez Oliva va fer de professor de suport extern. Va fer classes a casa, a una alumna de l'Escola Anoia, que tenia un tumor cerebral. Segons fonts de l'escola, el mestre va acudir només dos dies al centre, "un per presentar-se" i l'altre per "començar la feina", però va mantenir un contacte "continu" amb el cap d'estudis del centre a través de correu electrònic. El cap d'estudis coordinava la relació entre els professors i l'escola, de manera que li passava la matèria que havia d'estudiar o preparar la noia i el professor li enviava els exercicis fets per la jove.