Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964), forjat en la política municipal barcelonina des de fa dècades, ha passat de ser en una setmana la mà dreta de Xavier Trias a l'ajuntament a l'home que comandarà els mossos d'esquadra l'1-0, en substitució de Jordi Jané. en el nou govern de Puigdemont.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, associat al PDeCAT des del 2016 i regidor de l'Ajuntament de Barcelona des del 1999 per l'antiga Convergència i Unió, va ser primer tinent d'alcalde de Barcelona durant l'etapa d'alcalde de Xavier Trias.

Amb una presència que no passa desapercebuda pels seus 186 centímetres d'altura, complexió forta i de veu greu, Forn és de contundent discurs, encara que està considerat com un perfil respectuós, amable i conciliador fins i tot pels seus adversaris polítics.

Educat al liceu Francès, està casat des de fa més de dues dècades amb Laura, té dues filles de vint anys i és un gran aficionat a la naturalesa i a l'excursionisme.

En un pla polític, havia anat assumint durant els últims mesos un paper cada vegada més rellevant dins l'actual grup municipal Demòcrata al consistori.

Durant l'etapa de govern de Trias a Barcelona (2011-2015), Forn va presidir l'empresa municipal de transports (TMB) i va ser vicepresident del Consell d'Administració de l'ATM, que regula la mobilitat de transport a l'àrea metropolitana.

Considerat com a afí a l'expresident Artur Mas i un dels seus col·laboradors pròxims durant els anys en els quals aquest va forjar la seva carrera com a relleu de Jordi Pujol, es va fer amb el control de la federació convergent barcelonina el 2001, en un consell executiu en el qual ja figuraven uns llavors desconeguts Germà Gordó o Neus Munté, precisament una de les conselleres rellevada avui.

L'extinent d'alcalde de Barcelona va haver de torejar amb alguns temes espinosos durant el mandat de Trias, i va ser el signant del contracte de lloguer del "banc expropiat" al barri de Gràcia per evitar el desnonament dels okupes, una qüestió revelada una vegada produït el relleu a l'alcaldia amb l'arribada dels comuns d'Ada Colau.

Sobre aquell assumpte, Forn va declarar als mitjans que pagar aquell lloguer "era la millor solució i ara ho tornaríem a fer" i que va ser "una solució excepcional per donar-nos temps per buscar una alternativa que permetés un desallotjament sense crear conflictes".

Ara, com a conseller d'Interior, tornarà a trobar-se sobre la taula potencials situacions de desallotjament i d'intervenció de divers tipus dels mossos d'esquadra.

Expliquen les hemeroteques, i així ho confirmava a Efe avui un dels seus assessors, que el llavors regidor de Barcelona va ser copejat per la policia en l'any 2000 al barri de Sants, en el marc d'una manifestació contra la celebració del Dia de les Forces Armades a Barcelona.

I bussejant als arxius d'Efedata apareix el 8 de març del 2002 un teletip en el qual el llavors secretari general de CDC, Artur Mas, el desautoritzava per, com a president de la federació de CDC de Barcelona, donar "llibertat absoluta" a la militància del partit a participar en una de les manifestacions antiglobalització amb motiu de la Cimera de la UE a Barcelona.

Forn es va justificar llavors dient que CDC només participaria com a partit en un acte de reivindicació de Catalunya com a nació que se celebrava coincidint amb aquella cimera.

I en aquest sentit -any 2002- afirmava que "el dret a l'autodeterminació està vigent i Catalunya, com a nació, no ho té oblidat, sinó que ho continua reivindicant i espera assolir-lo algun dia".

Avui, quinze anys després, ha estat nomenat conseller d'Interior, l'home que coordinarà els mossos d'esquadra el dia 1 d'octubre, una jornada en la qual, segons els plans del Govern, hauria de celebrar-se l'anunciat referèndum d'autodeterminació de Catalunya.