Amagat durant més d'una dècada, mutant com un camaleó, com el nom de l'operació que el va posar per primera vegada a la lupa dels serveis d'Informació de l'Estat, però sense perdre de vista el seu objectiu gihadista i sanguinari fins que els joves radicals captats per ell van perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils que van causar quinze morts. El seu pla era provocar una massacre encara més gran, però l'explosió de l'habitatge d'Alcanar quan preparaven el peròxid d'acetona, bomba coneguda com «la mare de Satan», va fer que tot es precipités. Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll, i un altre dels terroristes van morir com a conseqüència dels explosius que ells mateixos estaven manipulant. Eren les 23.30 hores del 16 d'agost, 17 hores abans que la furgoneta conduïda per Youness Aboyaaqoub recorregués 700 metres per la Rambla de Barcelona sembrant el caos al seu pas. Es podia haver evitat la tragèdia?
Les acusacions creuades entre el Govern central i el català, que han polititzat els atemptats, no han fet més que confirmar la manca de comunicació i intercanvi d'informació entre les administracions i les forces i cossos de seguretat, de la qual es va aprofitar el presumpte cervell de la matança. D'una banda el Ministeri de l'Interior nega que tingués constància del caràcter radical salafista d'Es Satty, malgrat que un jutge va ordenar el 2005 les intervencions telefòniques d'aquest per la seva vinculació amb grups terroristes integrats a Al-Qaeda. D'altra banda, els Mossos d'Esquadra van qualificar d'avís «informal» les sospites que van arribar des de Bèlgica sol·licitant informació sobre l'imam, qui va demostrar una actitud «rígida i extrema» quan va demanar feina a la mesquita de Diegem. I finalment el poder judicial, que no ha dubtat a sortir en defensa del jutge que va paralitzar l'expulsió d'Es Satty el 2015, emparant-se en la jurisprudència i en l'absència d'informació sobre els seus vincles amb el terrorisme islàmic en el seu expedient judicial.
Simple exconvicte per drogues
Abdelbaki es Satty, imam de la mesquita Annour de Ripoll fins al mes de juny, era actualment, segons es desprèn dels organismes oficials, un simple exconvicte condemnat a quatre anys de presó per tràfic de drogues i que l'abril de 2014 havia saldat el seu deute amb la Justícia espanyola després de complir poc més de la meitat de la seva pena. Ni rastre del seu passat o present radical. Fins i tot per al magistrat del Jutjat del Contenciós-Administratiu número dos de Castelló, qui va resoldre el recurs presentat per aquest per no ser expulsat del país, Es Satty «havia demostrat el seu evident arrelament laboral i esforços per integrar-se a Espanya, mitjançant l'acreditació d'un contracte de treball actual i un període de cotització de més de sis anys ».
El terrorista latent
Res més lluny de la realitat. Amb el seu bon comportament entre reixes al centre penitenciari de Castelló I, que li va valer tres permisos penitenciaris entre 2013 i 2014, Abdelbaki hauria aconseguit desviar les sospites que els serveis d'Informació tenien sobre el seu suposat caràcter radical, però era només una façana. Encara que durant la seva estada a la presó els funcionaris consultats asseguren que no va mantenir contacte amb cap pres gihadista, els seus ideals sanguinaris seguien latents a l'espera de trobar el moment oportú.
Només així s'explica que ja el 2005 fos investigat, després dels atemptats de Casablanca el 2003, en l'anomenada «Operació Camaleó» davant les sospites «que pogués actuar com a intermediari a l'hora de donar suport logístic per a les xarxes terroristes». De la mateixa manera també es va vincular amb alguns dels detinguts en el marc de l'operació Xacal, el 2006. Tot i això, els serveis d'Informació no van trobar cap prova que Es Satty col·laborés en les activitats delictives de la cèl·lula desmantellada a Barcelona .
La falta de comunicació quan el 2016 des de Bèlgica un policia va contactar amb un comandament dels Mossos d'Esquadra sol·licitant informació sobre l'imam i la negativa d'aquests que la Guàrdia Civil investigués la més que sospitosa explosió d'Alcanar són dues mostres que alguna cosa ha fallat.
