El Parlament de Catalunya va declarar ahir, en una jornada històrica, la República Catalana independent i va instar el Govern de la Generalitat a aplicar-ne els efectes. La proposta presentada per JxSí i la CUP va obtenir el vot afirmatiu de 70 diputats en una votació secreta que es va fer en una urna. Altres 10 diputats van votar en contra i 2 més en blanc. El text aprovat estableix que s'assumeix el mandat del poble de Catalunya expressat l'1-O i declara que «Catalunya esdevé un estat independent en forma de República» i insta el Govern a dictar «totes les resolucions necessàries» per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República així com obrir el procés constituent.
El resultat de la votació secreta es va portar al Parlament després que els diputats de Cs, PSC i PPC abandonessin l'hemicicle.
Prèviament, aquests mateixos grups es van posicionar en contra de la votació secreta, tot i que no hi participarien. També ho va fer CSQP, tot i que un dels seus diputats va decidir votar a favor d'aquest mètode de votació. De fet, tant Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez van decidir no mostrar el seu vot davant les càmeres, al contrari del que estaven fent els seus companys de grup.
Després de la votació, la sessió va acabar amb els parlamentaris cantant Els Segadors. Es van mostrar llavors algunes banderes reclamant l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A la tribuna hi havia l'expresident de la Generalitat Artur Mas i també els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com la dona de Puigdemont, Marcela Topor. Puigdemont va abandonar l'hemicicle bastant ràpid, després d'abraçar alguns companys com el conseller Toni Comín. Oriol Junqueras, en canvi, es va quedar saludant els diferents diputats.
La resolució de JxSí i la CUP
Pel que fa a la resolució, la part declarativa, que no es va votar, conté la declaració d'independència que constitueix Catalunya en república. Sí que es van votar els efectes de la declaració, que es concreten en l'obertura d'un procés constituent i en l'activació de la Llei de transitorietat.
La introducció reprodueix el text que els diputats dels dos grups van signar el 10 d'octubre, i s'afegeix un nou paràgraf: «Assumim el mandat del poble de Catalunya expressat en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i declarem que Catalunya esdevé un estat independent en forma de República».
La proposta també expressa el rebuig a l'acord del Consell de Ministres sobre el 155. «Les mesures proposades, al marge del propi estament jurídic actual, suposen l'eliminació de l'autogovern de Catalunya», defensa el text. En aquest sentit, denuncien que situen el govern espanyol com a substitut del Govern i censor del Parlament, «una mesura que no tan sols no es pot acceptar sinó que és un atac a la democràcia sense precedents en els darrers 40 anys», conclouen.
JxSí i la CUP defensen que han obert negociació i diàleg i que la resposta de l'Estat ha estat el 155 i l'eliminació de l'autogovern. Es queixen que la reacció ha estat d'una» contundència política similar a l'ús de la força del dia 1 d'octubre». En aquest context, el Parlament insta el Govern a «dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República», posant especial atenció en alguns aspectes com l'expedició dels documents acreditatius de la nacionalitat catalana; promoure davant tots els estats i institucions el reconeixement de la República Catalana; establir el règim d'integració dels funcionaris en l'administració de la Generalitat; promoure les actuacions legislatives necessàries per a la creació d'un banc públic i per a la creació del Banc de Catalunya, o elaborar una proposta de repartiment d'actius i passius entre Espanya i la República Catalana.
També s'aprovà obrir una comissió d'investigació per determinar si el govern espanyol i les seves institucions han comès delictes relacionats amb la vulneració de drets fonamentals per evitar l'exercici del dret a vot l'1-O.
Pel que fa al procés constituent, s'aposta per constituir en el termini de quinze dies el consell assessor del procés constituent per tal d'assessorar la fase deliberativa liderada per la societat civil organitzada i també, en el mateix termini, constituir la comissió parlamentària de seguiment del procés. Així mateix, també s'estableix que es convocaran eleccions constituents «un cop culminades totes les fases del procés constituent».
