01 de novembre de 2017
01.11.2017

La justícia prem l'accelerador contra Puigdemont, els consellers, Forcadell i part de la Mesa del Parlament

El president i els quatre consellers a Brussel·les demanen declarar a l'Audiència Nacional des de Bèlgica mentre els sobiranistes de la Mesa del Parlament aniran al Suprem

01.11.2017 | 19:45
Puigdemont i Junqueras acompanyats de membres del Govern i de la Mesa del Parlament el 27 d´octubre

El Tribunal Suprem (TS) i l'Audiència Nacional (AN) arrenquen aquest dijous i divendres el procés judicial contra el Govern destituït i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Després que dilluns la fiscalia presentes dues querelles, aquest dimarts van ser admeses a tràmit i dijous i divendres han estat citats fins a 20 alts càrrecs polítics de Catalunya: el president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, 11 consellers més i l'exconseller Santi Vila a l'Audiència Nacional, alguns dels quals podrien no anar-hi, mentre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quatre membres sobiranistes de la Mesa i l'exvicepresident de la Mesa i president del grup de JxSí, Lluís Corominas, estan citats al Tribunal Suprem.

Tots 20 hauran d'estar a primera hora del matí (a les 9h a l'Audiència i a les 9.30h al Suprem) i es desconeix en quin ordre se'ls prendrà declaració. Els dos edificis judicials estan situats a pocs metres, dins la mateixa plaça. El ritme de la justícia en la causa contra els membres del Govern i part de la Mesa del Parlament ha sobtat als advocats defensors, que han al·legat que aquestes presses vulneren el dret de defensa. A més, alguns consellers i membres de la Mesa tenen el mateix advocat, cosa que suposaria ajornar les declaracions dels consellers, que s'han comunicat més tard.

Govern

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va admetre a tràmit la querella de la fiscalia, va citar el Govern destituït en ple per aquests dos propers dies i els va donar tres dies perquè dipositin, de manera solidària, una fiança de 6.207.450 euros, la mateixa quantitat que sol·licitava la fiscalia. Si no aporten els diners, es procedirà a embargar-los els béns. La magistrada ja alerta que demanarà mesures cautelars. "Existeixen factors per determinar l'adopció de mesures cautelars de caràcter real", recull la resolució. Lamela és la mateixa magistrada que ja va enviar a la presó els presidents d'ANC i Òmnium i que investiga també l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero per un suposat delicte de sedició per la concentració davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. De fet instruirà les dues causes però en peces separades.

En la resolució d'admissió a tràmit, Lamela recorda fragments sencers de la querella on es donen per bones les tesis del fiscal general de l'estat, José Manuel Maza. La magistrada assegura que la querella de Maza es "basa en fets objectius" que recullen des de la resolució aprovada al Parlament el novembre del 2015 (que marcava l'anomenat full de ruta) fins a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Lamela també inclou a la resolució referències a les manifestacions promogudes per ANC i Òmnium, que "actuaven com a braç civil de l'alçament impulsat pels independentistes".

Apunta també que, tot i les resolucions del TC, el Govern va "continuar impulsant mesures necessàries per a la declaració d'un estat independent en forma de república". Lamela diu que ho van fer "valent-se de la majoria parlamentària" i amb el suport també "de les associacions independentistes".

Lamela afirma que a la querella s'exposen "de manera seriosa, racional i lògica" els fets que porten a la fiscalia a fer la qualificació inicial del delicte de rebel·lió. "Tal i com venen relatats els fets a la querella no es pot excloure, en aquest moment, el seu caràcter delictiu ni la intervenció en ells dels querellats", afirma la magistrada.

La magistrada ja alerta que demanarà mesures cautelars i ho fa abans, fins i tot, d'haver-los pres declaració. Segons Lamela, "existeixen factors per determinar l'adopció de mesures cautelars de caràcter real". Fa referència al risc de fugida i recorda "la necessitat que hi hagi mesures cautelars en el procés penal" en dos supòsits: si un procés penal té una durada molt llarga o si "l'actitud de la persona afectada pel procés que, si és culpable o així se sent, té una tendència natural que el portarà a realitzar actes que dificultin o impedeixin que el procediment penal compleixi la seva finalitat".

"Són tals la gravetat i la complexitat dels fets aparentment delictius en el present procés que ara s'inicia, i com que el judici oral no es troba en absolut proper, que això justifica l'assegurament de les responsabilitats sobre les quals recauen les sospites", recull la interlocutòria. Per això, justifica la petició de la fiança de 6,2 MEUR. "Ha de considerar-se raonable i prudent adoptar mesures cautelars que assegurin les responsabilitats pecuniàries que puguin finalment decretar-se en la present causa", justifica.

La magistrada argumenta que l'Audiència Nacional és competent per investigar Puigdemont i el seu Govern. Lamela es remet a les resolucions dels passat 27 de setembre i 11 d'octubre on explicava per què l'Audiència Nacional era competent per investigar les causes de sedició i afirma que aquells raonaments "poden fer-se extensius als delictes de rebel·lió".

Lamela recorda que la rebel·lió contempla expressament un "alçament públic i violent" que tingui per a finalitat declarar la independència d'una part del territori nacional i que això, segons sosté, té com a propòsit "canviar il·legalment l'organització de l'estat". Per tant, ho inclou dins els delictes que suposen una ofensa contra la forma de govern , que són competència de l'Audiència Nacional.

Puigdemont i alguns consellers volen declarar des de Bèlgica

Al contrari que els membres de la Mesa, al Govern destituït no tots els seus membres aniran a declarar davant del magistrat. L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, ha demanat que declari des de Bèlgica. L'advocat també assegura que impugnarà qualsevol petició d'extradició que presenti el govern espanyol. Puigdemont es troba a Brussel·les amb part del seu Govern. Aquesta matinada, els consellers destituïts Joaquim Forn i Dolors Bassa han arribat a l'aeroport del Barcelona procedents de la capital belga.

En l'entrevista a la cadena holandesa NOS li han preguntat si el seu client es presentarà davant del jutge i Bekaert ha respost: "Ell em va dir que no". Bekaert ha argumentat que Puigdemont "prefereix observar i esperar". "Volem esperar la reacció del govern espanyol i veure què passa", ha assenyalat l'advocat, que considera que la probabilitat que detinguin Puigdemont "és molt gran".

Bekaert defensa que Puigdemont pot ser interrogat a Bèlgica perquè hi ha disposicions legals que ho permeten. Així mateix, ha assegurat que en aquest moment no hi ha una ordre de detenció contra Puigdemont. Alhora, Bekaert, que ha assegurat que Puigdemont "es troba bé i segur de si mateix", ha dit que miraran si la querella "està fonamentada" i examinaran, ha afegit, "si les penes són desproporcionades i si es respecten els drets fonamentals".

A continuació li han preguntat a l'advocat si Espanya pot demanar l'extradició en cas que Puigdemont no vagi a declarar i Bekaert ha contestat que "no necessàriament". "Tinc experiència en altres casos, com els bascos. Hi ha casos en què hi ha hagut interrogatoris, aquí amb la policia local. No hi ha cap llei que digui que se't pot privar de llibertat per no anar a declarar", ha comentat.

I, finalment, sobre la pregunta de si Puigdemont tindrà un judici just a Espanya, Bekaert ha respost: "És prematur dir això. Però és un argument que podem utilitzar quan hi hagi una petició per a l'extradició".

Per la seva banda, els quatre consellers que són a Bèlgica amb el president Puigdemont també demanen declarar des d'aquest país, segons han explicat fons pròximes al Govern destituït pel govern espanyol. Aquets dimarts, set consellers destituïts per aplicació de l'article 155 de la Constitució van acompanyar Puigdemont en la roda de premsa des de Brussel·les: Joaquim Forn, Dolors Bassa, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Meritxell Borràs i Meritxell Serret. La matinada de dimarts a dimecres però, almenys Forn i Bassa han arribat a l'aeroport del Prat, on han estat increpats per un grup de persones amb banderes espanyoles.

Pel que fa als consellers que des d'un primer moment s'han quedat a Catalunya, el vicepresident Oriol Junqueras ha confirmat que anirà aquest dijous a l'Audiència Nacional, i també hi declararan almenys Raül Romeva, Carles Mundó i Josep Rull.

Al llarg d'aquest matí han anat reben les notificacions judicials, només 24 hores abans de la cita. Un fet que, l'advocat català de Puigdemont i de set dels consellers, Jaume Alonso-Cuevillas, ha qualificat "d'atropellament dels drets fonamentals", tot assegurant que en els seus 33 anys d'advocat "mai havia vist citacions pel següent dia hàbil".

Mesa del Parlament

Forcadell, Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet ja estan sent investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació, en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, però ara la causa es podria acumular a l'alt tribunal espanyol. Tots sis han rebut aquest dimecres al matí, de mans de mossos d'Esquadra de paisà i des del Parlament, que era tancat per la festivitat de Tots Sants, les citacions, i han confirmat que acudiran a la cita amb la justícia.

Per justificar que el delicte de rebel·lió sigui investigat pel Suprem, el propi tribunal argumenta que aquest delicte té un caràcter "plurisubjectiu" i fets que es poden produir en diversos punts geogràfics, amb una "inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'estat". També ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, són aforats en la seva condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La Fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seva actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.

Els magistrats que han admès la querella apunten que la instrucció haurà de servir per precisar si els actes són constitutius d'un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què "els conspiradors no superen la fase merament preparatòria". La interlocutòria estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s'inscriuen en un delicte de conspiració per a la rebel·lió (477 del Codi Penal), que estableix una pena d'entre tres anys i nou mesos i 15 anys de presó. S'hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fons, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.

El suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de conspiració per a la rebel·lió malgrat que el fiscal no el recollia a la querella que va presentar aquest dilluns, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de violència necessari per poder condemnar algú per delicte de rebel·lió.

Segons el fiscal, la violència que requereix l'acusació de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones", basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d'estat del 23-F perquè "els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang". La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi.

Respecte als delictes de sedició i malversació de fons --que també els imputa la fiscalia-- el Suprem assenyala que es determinarà també durant la instrucció si els querellats han permès que es dediquessin "ingents fons públics per dur a terme el referèndum il·legal".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema