04 de novembre de 2017
04.11.2017

Lamela, l'antítesi del jutge estrella

04.11.2017 | 07:26

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va passar dijous a la història judicial en enviar a la presó per un delicte de rebel·lió vuit membres del ja cessat Govern català, entre ells l'exvicepresident Oriol Junqueras. Una fama accidental, obtinguda en correspondre-li per repartiment aquesta causa, i amb la qual no deu sentir-se gaire còmoda. La seva personalitat discreta no encaixa en absolut amb el perfil del jutge estrella, no freqüenta la premsa i, de fet, és difícil trobar fotos d'ella a internet.
Els seus companys a l'Audiència Nacional la defineixen com «amable i simpàtica» i també com una «formigueta» en la seva feina. Tarda i nit és al seu despatx, del qual a vegades no surt ni per menjar. «És molt seriosa i metòdica», comenta un jutge que la coneix des de fa anys. També la consideren «jurídicament molt sòlida», «molt rigorosa» i que «fonamenta molt les resolucions» i recorden que compta amb molta antiguitat en la carrera.
D'aspecte fràgil per la seva talla prima i de tracte exquisit i delicat, aquesta jutge, casada amb un magistrat, es va fer càrrec el 2015 del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, en quedar vacant la plaça després de la marxa a París com a jutge d'enllaç de Javier Gómez-Bermúdez, al qual temporalment va substituir el magistrat Juan Pablo González fins que aquest va accedir a la sala penal.
Nascuda el 1961, es va llicenciar en dret per la Universitat Pontifícia de Comillas el 1984, va ingressar en la Judicatura el 1986.
Abans d'arribar a l'Audiència Nacional, a la que va accedir l´any 2014 en comissió de serveis com a magistrada de reforç en la Sala penal, va treballar com a assessora al Ministeri de Justícia en l'etapa de Francisco de Caamaño, l'últim ministre del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.
El seu nom va començar a fer-se familiar a mitjans de l'any passat, quan va assumir la investigació per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra) en considerar els fets constitutius d'un delicte de terrorisme. Una actuació que, igual que l'empresonament dels consellers, va causar controvèrsia. Unes crítiques que no la van influir a l'hora d'apreciar el caràcter terrorista d'uns incidents violents a Pamplona similars als ja extints episodis de violència al carrer.

Sedició i rebel·lió a Premià
Abans d'admetre les querelles de la Fiscalia contra els responsables del procés d'independència, va instruir una causa per sedició i rebel·lió contra l'Ajuntament de Premià de Dalt per haver aprovat una moció de suport a la resolució independentista del Parlament català.
Finalment va optar per arxivar-la en rebutjar que els regidors que van donar suport a la moció poguessin incórrer en aquests tipus delictius ja que els fets no podien ser qualificats de «violents», com precisa el delicte de rebel·lió, «ni tumultuaris», com requereix el de sedició.
També li han estat assignats casos de corrupció com el que afecta l'expresident del Barça Sandro Rosell, al qual va enviar a la presó el 25 de maig acusat de quedar-se amb 6,5 milions d'euros de la venda de drets audiovisuals de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol, que després va blanquejar a Andorra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema