En marxa la precampanya amb la confirmació que l'independentisme, a diferència del 27-S de 2015, concorrerà a les eleccions amb llistes separades i comencen a intensificar-se els retrets entre aquells que, fins fa quatre dies, eren socis de coalició i de govern, ERC i el PDeCAT. Ahir disparava Artur Mas, des de Barcelona, en condició de convidat a una cita clàssica sempre que hi ha comicis a la vista, el Nueva Economia Fórum, que reuneix polítics, representants de la societat civil i periodistes a l'hora d'esmorzar, a l'Hotel Palace, abans Ritz: criticava que el partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira hagi deixat «sol» Carles Puigdemont davant la nova contesa electoral, agendada per Mariano Rajoy, en aplicació del 155, per al proper 21-D.

Responia així Mas a Junqueras, que una carta enviada a la militància republicana afirmava que el seu «candidat» també «és el president legítim, Carles Puigdemont». En opinió de l'expresident inhabilitat per la justícia per haver organitzat la consulta del 9-N de 2014, si es vol que Puigdemont sigui el president de la Generalitat «restituït» i es vol «subratllar la seva legitimitat», aleshores «no se'l pot deixar sol». Punt. Però «la política és la política», afegia Artur Mas en un to resignat, i la realitat és que el 21-D els vots del sobiranisme es comptaran per separat.

Elecicons catalanes 2017: «La política és la política»

I ho farà a pesar de l'expresident, que es declara «clarament partidari que, mentre duri aquest pols» amb l'Estat els defensors de la independència optin per la «unió de forces, l'actuació conjunta, la cooperació i la no competència». Una estratègia temporal, «que no pot durar sempre» i que té costos polítics: «desdibuixa els perfils ideològics dels partits», reconeix.

Ara bé, en opinió del predecessor de Carles Puigdemont, que el gener de 2015 va acceptar fer un pas al costat empès per la CUP i per facilitar la formació de l'ara Govern destituït, tot i la presentació de llistes separades «no hi ha l'expectativa que el vot a favor de la independència punxi el 21-D». ERC i la CUP afronten els comicis amb les sigles pròpies; no així ho fa el PDeCAT, que ha donat carta blanca a Puigdemont per configurar la llista de Junts per Catalunya, un moviment que, a ulls de Mas, provocarà que «ara costarà més» que «sobresurti la qüestió estrictament ideològica»; així les coses, «la millor ocasió» perquè el PDeCAT marqui perfil «vindrà l'any que ve, quan es preparin les eleccions municipals». En aquest context, l'expresident admet que «encara» no hi ha una «majoria prou sòlida» per aconseguir la independència, que requereix una «majoria clarament reforçada», molt superior al 50% del suport electoral.

Després que en els últims dies veus rellevants de l'independentisme hagin reconegut que el Govern no estava preparat per fer efectiva la secessió, Mas considera que aquest enfocament és «equivocat», ja que «cap país està del tot preparat per funcionar com un país independent fins que comença a funcionar» com a tal.

Pròrroga per pagar la fiança

En aquest context, ahir també transcendia que Artur Mas ha demanat una nova pròrroga al Tribunal de Comptes després de no haver estat capaç de reunir els 5,2 milions d'euros que aquest organisme li reclama de fiança per haver gastat fons públics en la consulta del 9-N de 2014. Fonts judicials citades per l'agència Efe confirmaven que Mas, juntament amb els altres exconsellers condemnats per la justícia (Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs), ha demanat set dies més de coll per poder reunir els diners.

La petició de Mas coincidia amb el venciment del termini de què disposava per fer efectiu el pagament de la fiança; l'octubre passat, l'expresident va dipositar 2,2 milions d'euros i, ahir, en va aportar 400.000 més. En una entrevista concedida a Ràdio Euskadi dimecres passat, Mas va explicar que havia aconseguir reunir «gairebé la meitat» dels 5,2 milions d'euros de fiança gràcies a la contribució de «milers i milers de persones» de Catalunya a la «caixa de solidaritat».

D'altra banda, en la mateixa entrevista, l'expresident considerava «esperpèntic» que de la quanitat total exigida pel Tribunal de Comptes, tres milions d'euros corresponguin a la compra de 7.000 ordinadors que en l'actualitat s'estan fent servir en escoles catalanes. A mitjans del mes passat el Tribunal ja va concedir una pròrroga a Mas perquè aportés l'import de la fiança.