La Guàrdia Civil situa Josep Maria Jové, número 2 de l'exvicepresident Oriol Junqueras, com a «soldat de la maquinària independentista» encarregat d'aconseguir que els alcaldes cedissin els seus locals per a l'1-O, tasca que va dur a terme amb secretisme, fins i tot usant missatges que s'autodestruïen.
Així es detalla en un informe, a què ha tingut accés Efe, que figura en el sumari de la investigació oberta pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona contra els preparatius de l'1-O, per la qual el passat 20 de setembre va ser detingut Jové, llavors secretari general de Vicepresidència, al costat d'altres alts càrrecs del Govern.
Segons l'informe, un dels «pilars» que el Govern català necessitava «afermar» per dur a terme el referèndum de l'1-O, que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional, era aconseguir la col·laboració dels alcaldes de Catalunya, perquè oferissin els seus locals per a la instal·lació dels col·legis electorals.
«Aquesta missió també recau sota la responsabilitat directa de Josep Maria Jové com a soldat de la maquinària independentista», sosté la Guàrdia Civil en el seu informe, lliurat al jutge sis dies abans que el magistrat ordenés la detenció d'aquest alt càrrec.
La Guàrdia Civil tenia el telèfon de Jové punxat, perquè l'investigava també com un dels responsables de localitzar locals i immobles en els quals emmagatzemar i després distribuir el material logístic necessari per a la celebració del referèndum.
A partir de les escoltes telefòniques, la Guàrdia Civil conclou que Jové va estar «totalment involucrat» a l'hora de supervisar i aconseguir que el referèndum de l'1-O comptés amb tots els locals necessaris on establir les meses electorals i que una de les seves principals interlocutores era la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
El factor Colau
Una de les seves principals preocupacions era aconseguir el suport de l'Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau (BComú), davant la qual cosa els organitzadors del referèndum van estudiar dos escenaris possibles: un comptant amb la col·laboració del consistori i un altre en el qual haurien de buscar locals alternatius.
En una conversa del passat 5 de setembre, Rovira va advertir Jové que el partit de Colau estava «provocant una guerra per evitar arribar a un acord», encara que afirmava que encara hi havia temps per arribar en la data límit que s'havien fixat, el 7 de setembre, l'endemà de l'aprovació al Parlament de la Llei del Referèndum.
El pla B de les comunicacions
El Govern, a través «d'experts informàtics», va dissenyar «un autèntic pla estratègic d'emergències» per evitar que «per cap mitjà» es tanqués «la comunicació entre els responsables de l'organització del referèndum» de l'1-O i les persones que volien col·laborar el dia de la votació.
Tot això perquè els resultava «del tot imprescindible la captació de voluntaris tant per constituir les meses electorals com per dirigir-los en altres accions», com «concentracions o altres tipus de mesures de pressió», conclou la Guàrdia Civil en un informe remès al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de l'1-O.
Aquest pla havia estat ideat per Joan Manel Gómez Sanz, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i un dels 14 detinguts en l'operació del 20 de setembre ordenada pel jutjat per evitar el referèndum.
Gómez Sanz, amb dues persones més anomenades Pep i Eduard, «havien dissenyat la xarxa de dominis, direccions i correus que suportarien els previsibles atacs que les autoritats judicials espanyoles poguessin portar a terme contra les diferents pàgines webs creades a propòsit del referèndum».
