01 de febrer de 2018
01.02.2018

Preocupació per la situació del creixent nombre de dones migrants d'Hondures

La Generalitat alerta que moltes poden arribar a estar en situació irregular i amb el dolor d'estar lluny de les seves famílies

01.02.2018 | 15:23
Preocupació per la situació del creixent nombre de dones migrants d'Hondures

Les sol·licituds d'informes que acreditin el grau d'integració social per accedir a l'arrelament a Catalunya han baixat un 7,2% el 2017 respecte a l'any anterior, amb un total de 10.784, amb l'excepció dels registrats a la província de Lleida i els procedents d'Hondures, que ja representen el 12,5% de les peticions, per darrere de les de Marroc (16,9%), i per davant del Pakistan (11,9%) i Senegal (6,2%).

Preocupació pel creixement de les migrants hondurenyes a causa de la crisi política

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha mostrat la seva preocupació pel creixement de la migració procedent de la crisi que pateix Hondures i ha alertat que si no es creen vies legals, es repetirà la situació que es viure amb les persones procedents de Bolívia fa deu anys, ha dit en roda de premsa aquest dimecres.

"Moltes dones tornaran a estar en situació irregular", amb treballs sense contracte i sense poder reagrupar-se amb els seus fills, sobre el que ha alertat que la separació causa molt dolor a la família i, alhora, agreuja a la societat, ja que es dóna més fracàs escolar quan els fills arriben d'adolescents, en lloc de més petits.

Durant la presentació de les últimes dades de migracions, Amorós ha explicat que Catalunya ha registrat 11.112 sol·licituds d'informes d'adequació de l'habitatge per reagrupar la família, una xifra que es manté respecte a l'any anterior --amb un 0,7% més- -, i que en el 92,3% dels casos ha estat favorable, sobretot gràcies al fet que la Generalitat va flexibilitzar al novembre els requisits de metres quadrats de l'habitatge.

Set de cada deu sol·licitants són homes d'entre 30 i 44 anys, principalment del Marroc (27,6%), Pakistan (15,6), Índia (7,8%) i la Xina (7,2%), i els municipis de Barcelona encapçalen la llista, amb 7.347 sol·licituds, seguits de Girona (1.601), Tarragona (1.187) i Lleida (977) --una proporció que es repeteix en les peticions d'arrelament social-.

El Servei de primera acollida de la Generalitat va rebre 2.115 sol·licituds, la majoria de persones procedents del Marroc (647), seguides d'Hondures (177), Veneçuela (166), Colòmbia (124) i Senegal (92), i ha posat en valor que l'atenció millora en les localitats amb millor connexió entre aquest servei i l'empadronament.

El mateix any, el Servei d'atenció especialitzada en estrangeria 012 va atendre l'any passat un total de 44.372 consultes --el 41% presencials, el 33,4% per correu electrònic i el 25,5% per telèfon--, una xifra que es manté respecte a l'any anterior, i mentre el 57,1% de consultes les van fer ciutadans estrangers, el 39,1% va ser de personal d'administracions públiques.

Amorós ha anunciat que el servei es troba en procés de selecció per contractar dos especialistes, que esperen que comencin a respondre qüestions en el pròxim mes: un resoldrà dubtes sobre la contractació de treballadors de cures de persones i de la llar, i un altre sobre delictes d'odi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook