09 de maig de 2018
09.05.2018

Els exconsellers Vila, Mundó i Borràs rebutgen els delictes de la causa del Suprem

Llarena els processa per desobediència i malversació però els exmembres del Govern es neguen a declarar · Vila: «Ni jo ni cap membre del Govern gastem un sol euro de diners públics»

09.05.2018 | 08:17
Santi Vila entra a declarar al Suprem juntament amb el seu advocat, Pau Molins.

Els exconsellers del Govern català Santi Vila (Empresa), Carles Mundó (ERC, Justícia) i Meritxell Borràs (JxCAT, Governació) van conèixer ahir al Suprem els seus processaments per malversació i desobediència i els van rebutjar, sense voler fer cap altra declaració davant del jutge.

Pablo Llarena, el magistrat que instrueix el sumari obert al Suprem pel procés, havia citat per avui els exconsellers Borràs, Mundó i Vila, i també a la dirigent de la CUP Mireia Boya, per comunicar-los els seus processaments en el marc d'aquesta causa.

L'última dels citats, que només està processada per desobediència, ha estat l'única a declarar i ha etzibat a Llarena que la sentència sobre el procés «ja està dictada. La Justícia està polititzada. El judici real es resoldrà en instàncies internacionals», segons diverses fonts presents en la declaració.

Mireia Boya va manifestar a més que el dret a l'autodeterminació està per damunt de la indissoluble unitat d'Espanya i que no hauria d'existir el delicte de desobediència.

Boya va assenyalar a més al jutge que no va rebre advertiment del Tribunal Constitucional que havia suspès les anomenades lleis de desconnexió i que, per tant, no pot acusar-se'l de desobediència. En un moment de la seva compareixença el jutge va dir a Boya que si volia que l'imputés altres delictes i no únicament el de desobediència perque semblava que l'exdiputada de la CUP volia autoinculpar-se d'altres delictes. Boya, però, va dir que no. Santi Vila, exconseller d'Empresa, qui com els seus dos excompanys en el Govern va estar menys de deu minuts davant del jutge, ha declarat als periodistes, a la seva sortida del tribunal, que davant del magistrat es va limitar a manifestar el seu desacord amb el processament. Això és el que van fer també els tres exconsellers: es van remetre a les seves anteriors declaracions en les quals ja van rebutjar les acusacions que s'han alçat contra ells.

«El tràmit ha estat molt ràpid, hem confirmat el nostre desacord amb l'ordre de processament, ens hem remès al que vam declarar al seu moment, jo a l'Audiència Nacional ja vaig atendre totes les preguntes. Com que res ha canviat, no tenim més a afegir», va dir Vila als periodistes.

A més, va confirmar que recorrerà contra el processament i va subratllar la convicció que «ni jo, ni cap membre del Govern, gastem ni un sol euro de diners públics. En conseqüència, l'acusació de malversació estic convençut que es demostrarà que és infundada». Les compareixences d'ahir van continuar l'anomenat tràmit d'indagatòries, que va començar amb els inculpats que estan en presó preventiva i que ahir va tenir com a protagonistes als quals fossin membres de la Mesa del Parlament quan es va aprovar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Cinc exmembres de la Mesa estaven citats dilluns pasat i van comparèixer davant el magistrat, amb l'única excepció de Ramona Barrufet, que ho farà per videoconferència.

Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas i Joan Josep Nuet, tots exmembres de la Mesa del Parlament processats per desobediència, es van emparar davant del jutge en la inviolabilitat parlamentària.Les compareixences dels imputats que no estan en presó preventiva ni han estat processats pel greu delicte de rebel·lió, totes les quals han tingut lloc al maig, han resultat, potser amb l'excepció de Boya, molt menys dures que les celebrades a l'abril per cobrir aquest mateix tràmit de comunicació de processaments als inculpats que sí estan en presó preventiva.El jutge que indaga els preparatius del referèndum va citar a declarar com investigat per la setmana que l'exsecretari de Difusió de la Generalitat Antoni Molons, per tal d'esbrinar si el govern català va finançar l'1-O mitjançant pagaments opacs a Òmnium Cultural.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook