El titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramínez Sunyer, ha citat a declarar en qualitat d'investigada per al proper 24 de juliol la interventora general de la Generalitat de Catalunya, Rosa Vidal, després que la Guàrdia Civil apuntés en un informe que va ometre informació sobre la despesa relativa a la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
En una providència, el magistrat acorda la seva citació per al proper 24 de juliol a les 17.20 hores després de l'informe de l'Institut Armat que s'emmarca dins de la investigació que està duent a terme sobre les factures de l'empresa Unipost per cobrar els enviaments electorals de el 1-O per un total de 979.661,96 euros i que es repartien entre cinc Conselleries de la Generalitat.
Segons va assenyalar la Guàrdia Civil, Vidal va ometre informació relativa a la consulta, va participar en un acte de compromís amb el referèndum i no va denunciar el que pot ser un intent d'«estafa».
Ella mateixa va enviar, a requeriment del Jutjat, una informació explicant el sistema de pagament que utilitzen tots els departaments de la Generalitat però encara que feia referència a un annex amb totes les factures emeses per Unipost a l'administració catalana, no va adjuntar cap informació relativa a les factures de l'empresa Unipost.
En un altre escrit diferent i també remès al jutjat, Vidal va certificar que, consultades les dades relatives a l'exercici de 2017, no consta que cap departament de la Generalitat ni organismes autonòmics administratius del sector públic català hagin concendit ni pagat cap subvenció a Òmnium Cultural ni a l'ANC.
L'escrit, amb data de 13 de juny, concreta que tampoc consten subvencions del Servei Català de Salut ni tampoc de l'Institut Català de Salut a cap d'aquestes entitats sobiranistes.
«No s'ha detectat cap compromís de despesa, obligació reconeguda ni pagament del com es dedueixi que s'ha destinat a l'organització de l'acte de clausura de la campanya del referèndum de el 1 d'octubre celebrat el 29 de setembre en Montjuïc», precisa la interventora en el seu escrit.
Segons fonts jurídiques , a més de Rosa Vidal, el jutjat ha citat com a investigada per la setmana que ve a Meritxell Masó, secretària general de Governació, així com altres càrrecs del Govern que presumptament van treballar en l'àrea de processos electorals i consultes populars per organitzar l'1-O tot i la suspensió del Constitucional.
El magistrat instructor critica l'actuació de la interventora en una interlocutòria en la qual rebutja el recurs de l'exsecretari general d'Economia i Hisenda i diputat d'ERC Josep Maria Jové contra la decisió que els investigadors accedeixin al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) per buscar dades dels investigats relacionats amb pagaments de l'1-O.
El Tribunal Constitucional va informar a la interventora en persona que si realitzava tasques de «preparació i/o celebració» del referèndum podia incórrer en responsabilitats penals.
El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer afirma que «atemptant contra les més elementals regles de la lògica, és la pròpia interventora de la Generalitat la que, responent a un previ requeriment, va afirmar que no constava en cap Departament cap despesa de preparació o execució en relació al referèndum de l'1 d'octubre, pretenent que aquesta instrucció conclogui que tot el material necessari per a la consulta (publicitat, propaganda, paperetes i urnes), així com les despeses de personal (interventors, càrrecs electorals) i serveis de vigilància o policia, que en cada convocatòria realitzada fins ara ha obligat a la consignació d'unes partides pressupostàries a l'efecte, en aquesta consulta pogués haver-se imputat a ignorades formes de pagament, donacions o contribucions, ja sigui de particulars ja sigui d'empreses i institucions; en cas de ser així, hauria d'haver facilitat un llistat comprensiu dels donants i contribuents i les seves respectives quanties».
A més, la interlocutòria apunta cap a la interventora ja que «no havent-se facilitat cap informació justificativa de les despeses generades per la consulta, ans al contrari, tractant d'impedir el coneixement de la mateixa i davant l'existència d'evidències sobre la realitat de la despesa i la utilització de fons públics», el jutge ha d'autoritzar altres «mitjans d'investigació» als agents, com el Sepblac.
Un anònim va alertar el jutge
El passat mes de gener el jutge va rebre un text anònim que l'instava a investigar «les autoritzacions i signatures de contractes, despeses i pagaments, tant en paper com en format electrònic, realitzats per l'actual interventora general de la Generalitat durant els anys 2016 i 2017 en relació als actes i activitats» del procés. Un informe d'Hisenda ja apuntava cap a la interventora, ja que al novembre Vidal va informar que els contractes signats per la Generalitat amb Unipost, l'empresa que havia de distribuir les targetes censals de l'1-O, eren per «serveis postals ordinaris propis» i no vinculats «al finançament de cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals».
A l'abril, la Guàrdia Civil va concloure en un informe lliurat al jutjat que la interventora «va ometre» informació sobre les factures d'Unipost a cinc departaments de la Generalitat per prop de 980.000 euros. En concret, Vidal va indicar que no s'havia abonat cap import, però el que no hauria dit és que hi va haver dos intents de cobrament per part de l'empresa d'uns 240.000 euros per aquest servei que van ser rebutjats. Els agents detallaven que la interventora no va informar dels dos intents de cobrament ni tampoc «s'ha activat cap procediment» per denunciar-ho, «el que podria suposar almenys una temptativa d'estafa». A més, recordaven que Vidal no va alertar quan es va aprovar una despesa d'uns 2,3 milions d'euros per a la campanya 'Civisme'. Ella va afirmar en l'expedient que «no es desprèn que es tracti d'una despesa relacionada amb processos refrendaris», quan era la campanya per difondre l'anunci de l'1-O, segons els agents.
