Anava fort, ahir, al Twitter, el regidor de l'equip de govern de Girona, Carles Ribas, unes hores abans que comencés l'assemblea del PDeCAT que està resultant com a mínim igual de moguda que el congrés del PP que ha ungit Pablo Casado líder de la dreta espanyola: «Massa primera persona del singular i poca primera persona del plural. Un nou partit o una nova plataforma ha d'atraure per la seva estructura plural i oberta. La singularitat adquirida refusant la pluralitat no té futur a llarg termini». No donava noms, Ribas, però qui tingui orelles... que hi senti. Sigui com sigui, avui és el dia «D» de la convergència refundada per Artur Mas, Neus Munté i companyia, però, sobretot, de la Crida Nacional per la República impulsada per un Carles Puigdemont més Puigdemont i menys postconvergent cada dia que passa («massa primera persona», que piularia Carles Ribas?). En aquest context, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, la gran desafiada, s'esmerçava a arribar a acords amb els crítics -que han anat florint com bolets-, sense èxit, i aventurava un desig: que acabés imperant «el consens» que, si de la diputada al Congrés del PDeCAT Míriam Nogueras -proposada nova vicepresidenta pel sector crític- depèn, passa per «orientar» el partit cap a la Crida Nacional made in Puigdemont, explica l'agència Europa Press. Primer avís a navegants. Al vespre es confirmava la renúncia de Marta Pascal a dirigir el partit: «La coordinadora general del PDeCAT necessita la confiança de Puigdemont. Jo no la tinc», raonava. Més clara, l'aigua. Els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, crítics amb Pascal, sonen com a nous membres de l'executiva.
Les bases ja havien efectuat un moviment que apuntava cap a on podien anar els trets: en comissió aprovaven una esmena que incorporaria als estatuts del partit l'objectiu de «fer efectiva la república» que tant anhelen Puigdemont i el successor designat, el president Quim Torra. I, en aquesta línia, el plenari haurà de decidir avui si aquesta fita tindrà caràcter d'«immediata» (la meitat de la comissió que s'ocupa d'aquesta qüestió no pas menor proposava l'alternativa «com més aviat millor»). També es van debatre esmenes sobre la viabilitat de la independència unilateral; sobre això, precisava el director de l'Assemblea (encara) demòcrata, David Font, no hi ha «res tancat». En paral·lel, es pactava que la ponència política encoratgi els militants a adherir-se a la Crida Nacional.
«Confluència»
Premonitòriament, el president Torra, de visita oficial a Tortosa, defensava la «confluència» dels crítics afins a Puigdemont i de la cúpula del PDeCAT, amb la finalitat última que Catalunya pugui «avançar en la unitat» cap a la república efectiva. Torra, que no té carnet de partit i que va formar part de «la llista del president» (JxCat) que va concórrer a les eleccions autonòmiques del 21-D, desitjava que el congrés demòcrata «serveixi per sumar confluències» i, així, «fer més forts els instruments que han de portar aquest país a la llibertat».
«Rumors»
«Estic convençuda que farem una bona assemblea, que sortirà bé i que el consens imperarà, ja que aquí no sobra ningú [tampoc sobrava ningú al PP i Enric Millo, per exemple, ja busca feina]», manifestava una Marta Pascal partidària de «trobar la fórmula que faci compatible tenir un partit fort i sumar-se a la Crida de Puigdemont». Entre declaració i declaració, la coordinadora havia desmentit els «rumors» que la situaven fora de la més alta direcció del partit i que finalment es van confirmar. Així les coses, a la líder de Cs, Inés Arrimadas, li va faltar temps per posar el dit a la llaga demòcrata, europea i catalana: «El 'procés', entre d'altres coses, ha dividit també aquesta antiga formació política [el PDeCAT]». Avui, per segura, segura només es dona la intervenció de l'exministre principal escocès, Àlex Salmond, indepe i amic de « Pushdemont».
