23 de juliol de 2018
23.07.2018

Puigdemont arrossega cap a la unilateralitat un PDeCAT dividit amb Bonvehí de president

La nova direcció rep un important vot de càstig, ja que obté el 65% dels vots i el 29% va a una llista alternativa d'última hora · Puigdemont creu que han fet «el que tocava» mentre Mas alerta que «el verí de la desunió pot liquidar el sobiranisme»

22.07.2018 | 23:24
Quim Torra felicita el nou president del PDeCAT, David Bonvehí.

David Bonvehí, fins ara coordinador organitzatiu del PDeCAT i home de confiança de Carles Puigdemont, va assumir ahir la presidència del partit, tot i obtenir un considerable vot de càstig, i va fer una crida a la militància a sumar-se a la Crida Nacional per la República. La primera Assemblea Nacional del PDeCAT es va clausurar amb l'elecció d'una nova direcció, presidida per Bonvehí, amb la diputada al Congrés Míriam Nogueras com a vicepresidenta, amb diversos noms propers a Marta Pascal i un pes específic del sector crític inferior al que es preveia.

Si dissabte, després de la renúncia de Pascal a repetir com a coordinadora general, l'estat d'ànim entre els crítics era d'eufòria, ahir predominaven les cares llargues. Segons fonts demòcrates, Bonvehí no se sentia «còmode» amb els primers esborranys de direcció, per por a quedar tenallat pels crítics –agrupats principalment al corrent intern Moment Zero–, de manera que va sol·licitar –i obtenir– el permís de Puigdemont per confeccionar una llista més a la seva mida.

El resultat va ser una candidatura amb 30 noms –inclosos Bonvehí i Nogueras, avalats per Puigdemont– en la qual no hi ha dues figures enfrontades a Pascal, els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, que van veure com el ple de l'assemblea rebutjava una esmena que relaxava el règim d'incompatibilitats per permetre als membres del Govern incorporar-se a la cúpula.

Per darrere dels candidats a la presidència i a la vicepresidència, la llista l'encapçalen tres estrets col·laboradors de Pascal a la direcció executiva sortint: Ferran Bel, Montserrat Candini i Maria Senserrich. Els crítics –incloent-hi els diferents sectors i corrents interns– comptabilitzen 12 noms dels 30, entre ells el de la vicepresidenta Nogueras, amb l'absència obligada de Buch i Calvet. Fonts dels crítics van lamentar que el disseny final de la cúpula del partit hagi quedat «fluix».

 Les tensions dels últims dies al PDeCAT, que van culminar amb la renúncia de Pascal –com volia Puigdemont– i amb la maniobra de Bonvehí i els membres de la direcció sortint per reduir el pes dels crítics, van acabar reflectint-se en la clausura de l'assemblea.

D'entrada, a la candidatura oficialista li va sortir una llista alternativa liderada per David Torrents, cap del partit a Badalona, i integrada per quadres d'escàs pes, descontents amb els «pactes de despatx» de les darreres hores i amb el sistema de llistes tancades i bloquejades a la direcció.

Sorprenentment, aquesta llista presentada d'improvís i aparentment sense el suport de cap de les grans famílies del partit va obtenir prop del 29% dels vots, davant del 65% de la candidatura de Bonvehí, que va encaixar un notable vot de càstig.

«Hi ha coses que no hem fet bé», va admetre un autocrític Bonvehí en el seu primer discurs com a president del PDeCAT. I va incidir en un altre dels grans reptes apuntats al conclave d'aquest cap de setmana: la propera integració del PDeCAT a la Crida Nacional per la República, impulsada per Puigdemont. «Que ningú tingui por de participar a la Crida Nacional. Es pot ser del PDeCAT i participar a la Crida. És més, si ets del PDeCAT has de ser de la Crida», va proclamar Bonvehí, conscient de la pugna interna –fins i tot dins de seva pròpia direcció– entre els partidaris de dissoldre el PDeCAT dins de la Crida i els que volen mantenir el partit i convertir la Crida en una federació.

En una intervenció gravada des d'Alemanya, Puigdemont va celebrar que el PDeCAT hagi apostat per sumar-se al seu projecte de la Crida Nacional: «Hem fet el que tocava». El president de la Generalitat, Quim Torra, que no és militant del PDeCAT, va intervenir des del faristol de l'auditori del Palau de Congressos, des d'on va demanar al sobiranisme «sacrificis i unitat» al voltant del «lideratge transversal» de Puigdemont.

Crida a la unitat

En la cloenda, en què va intervenir així mateix l'exprimer ministre escocès Alex Salmond, es va llegir una carta signada pels tres exconsellers del PDeCAT presos a Lledoners, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que van fer una crida a la «unitat», sense caure en «batalles i personalismes estèrils».

Encara més explícita va ser l'apel·lació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que va alertar que només el «verí de la desunió» pot acabar «liquidant» el sobiranisme, al qual, tot i tenir guanyada la «batalla de les raons» i els arguments, li «falta força» per fer efectiva la independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook