La vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, va carregar contra la presència d'«elements que no contribueixen a la convivència» a les institucions de Catalunya, i va advertir que els símbols que «només representen una part» de la població han de romandre en l'àmbit privat.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, a la vicepresidenta li van requerir sobre si el Govern central recolzava les persones que retiren llaços grocs a Catalunya. Calvo va contestar que a l'Executiu «no li sembla bé, en lloc i amb cap excusa» que hi hagi elements que no contribueixin a la convivència i al respecte d'aquesta convivència.

La vicepresidenta també va recordar que els símbols que representen «tothom» estan reglats a la Constitució, i va insistir que «la resta, que només representen a una part», han de limitar la seva presència a les propietats privades. Va afegir que això és el que opina l'Executiu «mirant òbviament amb preocupació que alguns elements no serveixin a la convivència i al respecte, sinó tot al contrari».

Encara que no va valorar la tasca dels Mossos d'Esquadra en identificar les persones que retiren els llaços grocs dels llocs públics, sí va remarcar que el seu Govern mira «amb preocupació» que «alguns elements no serveixin a la convivència i al respecte».

Jutges: Han «venut a Llarena»

La vicepresidenta també va assenyalar que al jutge del Suprem Pablo Llarena, contra el qual Puigdemont ha presentat una demanda civil a Bèlgica, ha d'emparar-lo el poder judicial i no l'Executiu. Magistrats del Tribunal Suprem van acollir amb estupor la decisió. Consideren que els investigats busquen fer mal personal al magistrat i que Justícia ha caigut en l'estratègia d'aquests, deixant «venut» a Llarena, que ara haurà de pagar un advocat de la seva butxaca que li costarà milers d'euros.

Segons fonts d'aquest òrgan, a Llarena se l'ha demandat davant del jutge per ser instructor del procés, si bé per aconseguir els seus fins Puigdemont ha buscat unes manifestacions del magistrat en un acte públic que els permetessin dir que ha estat demandat per actes «privats».