El Consell de Ministres avaluarà i aprovarà «durant les properes setmanes» la proposta per tancar i desmantellar definitivament el magatzem de gas subterrani Castor, davant de la costa de Vinaròs, segons va anunciar la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, al Senat.
Durant la seva intervenció en la Comissió per a la Transició Ecològica del Senat, Ribera va explicar que Enagás, la Direcció General de Política Energètica i Mines, la Direcció General de Medi Marí i Avaluació d'Impacte Ambiental han treballat en un projecte per facilitar una «ràpida proposta» que serà remesa a l'Executiu central al cap «d'un mes o mes i mig».
Ribera va garantir que «existeix un compromís polític clar» del Govern de l'Estat de «no reactivar en cap cas Castor» i de facilitar «la millor opció possible» per tancar-la definitivament.
«És una decisió de gran envergadura que en tot cas ha de garantir la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient, així com la sostenibilitat econòmica i financera del sistema gasístic», ha manifestat la ministra, que opina que ara per ara «la solució més adequada» és el tancament «definitiu».
Cap decisió oficial
Si bé, va admetre que «formalment» no s'ha adoptat «cap decisió de manera oficial» sobre el futur de l'emmagatzematge gasístic (que el 2013 durant les proves d'ompliment va originar una intensa activitat sísmica a la zona per la qual el Govern espanyol va acordar-ne la suspensió i hibernació).
La ministra va assegurar que l'Executiu socialista abordarà «amb les màximes garanties i rigor tècnic» la qüestió i va engegar «tot allò que sigui necessari» per avaluar la situació actual.
En aquest moment, Castor està en situació d'hibernació des del 2016 i «no hi ha hagut cap manifestació sísmica des de llavors», però va afegir que aquesta és una situació «temporal» que «no pot allargar-se gaire temps».
«Hem d'adoptar una decisió respecte al futur de la instal·lació, que, al nostre parer, només pot estar orientada a la clausura», va insistir, perquè d'altres opcions temporals ajornarien l'abandonament definitiu dels pous, la qual cosa comportaria uns costos addicionals que, en la seva opinió, serien «difícilment justificables».
