Dos agents dels Mossos que van testificar ahir durant el judici del procés van coincidir en parlar «d'actituds agressives», «moments de tensió» i insults durant un registre al domicili de l'assessor de la Conselleria de Governació Juan Ignasi Sánchez Santín, a Sabadell. Una d'elles va detallar «agressions» per part d'alguns manifestants.

Concretament, l'agent 3719 va dir que hi havia com una setantena de perosnes que es mostraven agressives i que van donar cops de peu, cops de puny i també una persona va colpejar els agents amb un casc de moto. Va dir que aquesta persona era la «més agressiva» i que, en diligències del dia 25, la van identificar i citar a comissaria. Aquest agent va dir que de la línia de deu agents de seguretat ciutadana, la meitat (5) van resultar ferits, amb lesions a dits, la planta del peu, una luxació de genoll i també lesions al coll. Ell va resultar ferit en el primer dit de la mà dreta però, a preguntes de l'advocat Jordi Pina, va reconèixer que no va ser per cap agressió de cap manifestant sinó que s'ho va fer quan un grup intenta superar la línia i l'empenyen.

Per la seva banda, un caporal primer de la Guàrdia Civil va assegurar davant del Tribunal Suprem que els Mossos «se la van jugar» per ajudar a la comitiva judicial d'un registre a Sabadell el 20 de setembre del 2017, el que es va fer al domicili de Joan Ignasi Sànchez, un dels detinguts aquell dia. El guàrdia civil va avalar l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant aquella jornada, tot i que «altres dies no».

L'agent va relatar que el 20-S van sortir d'un registre judicial per un garatge, després d'estar «literalment amagats» durant 15 minuts i «a la carrera», un episodi que ha qualificat de «dantesc». Els guàrdies civils van explicar que els Mossos van tractar fins a en tres ocasions de dispersar la multitud: «La massa els va embolicar i literalment els va sacsejar. Finalment, va decidir sortir pel garatge. El company que era a baix li havia comentat la situació i el consell dels mossos: «Sortiu, però corrent perquè us mengen».

La portaveu d'un equip d'experts internacionals a qui el Diplocat va encarregar un projecte de recerca, Helena Catt, va reconèixer que va cobrar 8.000 euros per coordinar l'informe però va negar que fessin una tasca d'observadors internacionals. Segons va testificar, l'informe es va començar a fer al juliol quan «no se sabia que hi hauria una votació» i només inclou alguna referència sobre l'actitud «positiva i determinada» de la població però no sobre els resultats ni si la votació va ser «justa». L'exparlamentari regional alemany Bernhard von Grünberg, que va formar part d'una delegació estrangera que va acudir a Catalunya per a l'1-O, va assegurar ahir que «no era observador electoral», va afirmar que es va pagar les seves despeses i va destacar l'actitud pacífica dels votants.

Manuel Marchena va reprendre Benet Salellas, advocat del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per preguntar a Catt si es van vulnerar els Drets Humans l'1-O i va advertir que no pot permetre que cap testimoni «suplanti» els magistrats en fer aquesta valoració.