L'Audiència de Barcelona ha avalat l'arxiu de la causa sobre el suposat espionatge dels Mossos d'Esquadra a dirigents constitucionalistes en l'etapa del major Josep Lluís Trapero, en concloure que els seguiments van ser per evitar agressions en una època "convulsa", sense envair la intimitat.
Així ho sosté la secció sisena de l'Audiència en un acte en què confirma la decisió del titular del jutjat d'instrucció 22 de Barcelona, que al gener passat va donar carpetada a la investigació sobre el suposat espionatge destapat arran de la documentació que la Policia Nacional va confiscar als Mossos quan l'anaven a incinerar la vigília de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017.
L'Audiència, que només revoca la decisió de l'instructor que l'arxiu sigui definitiu, ja que acorda que sigui provisional, ressalta que quan es van dur a terme els seguiments a polítics i dirigents constitucionalistes la situació a Catalunya era "convulsa" pel procés i, en aquest context, es va buscar informació per evitar agressions sense envair la vida privada ni els espais íntims dels afectats.
A més, segons l'Audiència, entre la documentació que els Mossos estaven a punt d'ncinerar també hi havia nombrosos informes sobre persones vinculades al gihadisme, grups anarquistes titllats de "violents" i organitzacions d'"ultradreta", per la qual cosa qüestiona que hi hagués una ordre general d'investigar "rivals polítics" en ple procés independentista.
El jutge va obrir la causa per determinar si en l'última fase del procés, quan els Mossos estaven liderats pel major Josep Lluís Trapero, la comissaria general d'informació que dirigia el llavors comissari Manel Castellví va ordenar la investigar, fonamentalment a través de seguiments, a persones "caracteritzades políticament pel seu activisme en pro de la unitat d'Espanya".
Arran de la documentació intervinguda als Mossos quan l'anaven a incinerar el 26 d'octubre del 2017, la Policia Nacional va concloure en un informe remès a l'Audiència Nacional que aquest suposat espionatge s'emmarcaria "en una manifesta labor de suport a l'execució del 'full de ruta' del secessionisme, controlant per a això tots els col·lectius, persones i les seves activitats que s'oposaven a aquest amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional".
L'Audiència reconeix que, en un moment inicial, no cabia excloure la plausibilitat d'aquesta hipòtesi, però que una vegada efectuades les corresponents comprovacions, l'Audiència Nacional va rebutjar assumir la investigació, el que "va devaluar el pes acreditatiu" d'aquest informe.
El jutge d'instrucció va acordar l'arxiu de la causa al gener passat en considerar que els Mossos no van incórrer en "desviació de poder" i es van limitar a buscar informació "essencial en tota policia" sobre persones que per la seva significació sociopolítica podien ser partícips o víctimes d'incidents en un moment "especialment vulnerable", en ple procés independentista.
En la mateixa línia, l'Audiència conclou que l'examen de la documentació intervinguda posa en relleu que no es va dur a terme "cap acció" d'obtenció d'informació per part dels Mossos que, per si mateixa, pogués constituir delicte d'alguna classe.
"En els seguiments no es va captar informació interceptant contendits amb mitjans tècnics, ni es van dur a terme escorcolls informàtics directes o remots, ni domiciliaris, ni es van utilitzar instruments d'indagació invasius de la vida privada ni en espais íntims", apunta.
Segons l'Audiència, l'obtenció de la informació la van dur a terme funcionaris públics a través de la seva percepció directa, sempre en espais públics.
La sala apunta que, encara que els mètodes no anessin delictius, es podria mantenir la hipòtesi que es va donar una instrucció general d'investigar i obtenir dades de determinades persones i col·lectius per raó de la seva ideologia, si bé també ho descarta, ja que la investigació ha acreditat que també es va indagar sobre altres perfils polítics i sobre esdeveniments que podien alterar l'ordre pública.
En aquest sentit, l'Audiència recorda que l'any 2017, el del referèndum il·legal de l'1-O i la posterior declaració d'independència, hi va haver a Catalunya una cobertura policial de 961 manifestacions, "cosa que dona una idea de la magnitud de la situació".
En l'únic punt en què l'Audiència difereix del jutge instructor és a l'hora de decidir si l'arxiu ha de ser definitiu, fet que suposa una sentència absolutòria anticipada -com va acordar el magistrat-, o provisional, com imposa la sala.
Segons el tribunal, no cap descartar "definitivament" que en un futur puguin sorgir "nous elements de convicció" que aconsellin la reobertura de les actuacions.
"Del que s'ha fet, cal racionalment fer un pronòstic fundat d'inviabilitat, no ja de la condemna per insuficiència del material probatori amb què es compta, sinó també de la pròpia instrucció", raona la sala, que reconeix que no cap esperar noves informacions que alterin aquesta situació, si bé veu preferible no tancar el cas definitivament "amb els efectes de la cosa jutjada".
