17 de agost de 2019
17.08.2019

Els Pujol van imposar el seu «modus vivendi» amb coaccions a funcionaris

Un informe de la Udef apunta que la família de l'expresident va mantenir atemorides moltes persones que no van voler denuncia

17.08.2019 | 01:03

La família Pujol, al capdavant de la qual se situaven l'expresident català i el seu primogènit, va imposar presumptament el seu «modus vivendi» de corruptela i negocis il·legals mitjançant la coacció a moltes persones a les quals van tenir atemorides durant anys i no van voler denunciar perquè «estarien morts civilment» si ho feien i «els seria impossible continuar amb la seva manera de vida», segons un informe de la Udef.

Així resumeix la Udef el sistema de suborns que suposadament va establir la família Pujol a Catalunya des de 1980, quan Jordi Pujol va accedir a la presidència de la Generalitat, fins a molt després que abandonés el càrrec, doncs per a això «va ser introduint al seu fill Oriol, qui successivament va anar guanyant quota de poder» a les institucions catalanes.

I mentre Oriol Pujol ascendia en el plànol polític, la investigació va acreditat el paper essencial del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, «en el desenvolupament d'un sistema espuri, el finançament de partits polítics amb capitals adulterats», diu el document.

«Els seus propis comptes a Andorra, alimentats amb comissions il·lícites, van servir per finançar campanyes electores de CDC, que a més en gran part finalment es van pagar amb diners procedents d'empreses adjudicatàries de concursos públics», diu.

L'informe de la Udef, lliurat a l'Audiència Nacional, posa de manifest que Pujol Ferrusola «ha jugat un paper rellevant en la transformació de CDC com un lloc tancat, opac, i en la creació d'un organigrama amb entitats satèl·lits que ha afavorit la corrupció, com les fundacions connexes» al partit.


«Connexió d'alt nivell»

«Aquesta connexió d'alt nivell va permetre a la família Pujol Ferrusola la formulació de polítiques, obtenir informació estratègica i garantir-se una protecció sòlida, sent a més la lluita contra aquest tipus de connexions molt difícil des de dins de la pròpia administració autonòmica», explica l'informe.

En aquest sistema, afegeix l'inspector que signa el document, «les xarxes se solidifiquen perquè hi ha un entorn que estén a acceptar i excusar la corrupció, encara quan la mateixa corrupció genera un entorn que estén a justificar-la o disculpar-la».

Durant tots els anys en què el sistema es va mantenir actiu, es va imposar una «forma de coacció en l'àmbit civil». De fet, l'inspector subratlla que «s'han recaptat molts testimoniatges de persones que han manifestat el seu temor, que no han volgut denunciar conductes perquè des de llavors estarien «morts civilment» i els seria impossible continuar amb la seva manera de vida a Catalunya».

Es tractava, al cap i a la fi, «d'utilitzar l'administració per dificultar la vida dels qui s'oposessin al seu modus vivendi», la qual cosa «ha estat la pràctica diària» que «s'ha vingut donant des d'antany» en l'administració autonòmica catalana.

Segons la Udef, aquestes «actituds coercitives» també s'han vist en un altre procediment judicial que igualment investiga l'Audiència Nacional, com és el cas conegut com 3%, amb «coaccions cap als funcionaris per complir amb els designis polítics i afavorir empreses que pagaven comissions».

«La coacció constitueix un mitjà de desenvolupament tradicional dels grups criminals i la seva utilització té diversos objectius, atenent a les mates o objectius als qui va dirigida», apunta l'inspector.


Més de 200 pàgines

Segons l'informe, de més de 200 pàgines, «les connexions al llarg de més de 30 anys amb activitats de corrupció han estat una constant», doncs «han estat innombrables els procediments judicials en els quals han estat immersos no només els membres del nucli familiar, sinó inclusivament els col·laboradors més propers, com era el cas dels més propers partícips en l'activitat política de Jordi Pujol».

«No han estat accions delictives ocasionals i oportunistes, sinó una metodologia implantada que ha vingut funcionant de forma recurrent i que ha impregnat l'actuació de múltiples representants públics», afegeix.

A través d'aquest sistema, la Udef estima que la família Pujol presumptament va arribar a tenir almenys 290 milions d'euros en comptes en paradisos fiscals.L'inspector atribueix al primogènit, com és habitual en la investigació, el paper principal en la gestió de la fortuna de la família, denominant-lo fins i tot "paladí familiar en l'organització delictiva" que era el clan i les activitats del qual enquadrarien "dins del concepte de crim organitzat".

Segons l'informe policial, "tots els ingressos" de Pujol Ferrusola responen la prestació de serveis ficticis d'assessoria justificats amb factures falses d'un complexíssim entramat societari amb el qual anava blanquejant els ingressos il·lícits.

Encara que "la majoria de les accions criminals són fruit d'una acció individual o particionada" pel primogènit, explica l'inspector, "en totes hi ha darrere una voluntat implícita d'accions planificades i estructurades que comparteixen els membres de la família, si bé no es tracta "de la tradicional visió de les organitzacions criminals tipus màfia".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit