La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat portar a la via penal el president català, Quim Torra, per no fer cas d'una ordre seva del passat mes de setembre perquè retirés del Palau una pancarta de suport als polítics presos amb un llaç groc.
En un acte, que compta amb el vot particular d'un dels quatre magistrats, el TSJC resol deduir testimoni contra Torra davant la sala penal de l'alt tribunal per no haver despenjat la pancarta, dins el termini de 48 hores que li va donar, arran un recurs que l'associació Impulso Ciudadano va presentar per mantenir la neutralitat de l'edifici fins i tot fora de període electoral.
Si prospera aquest procés penal, aquesta seria la segona causa oberta a Quim Torra per negar-se a treure símbols de suport als polítics presos dels edificis públics dins dels terminis establerts, cosa que dilluns passat ja el va portar a judici davant el TSJC, en aquest cas per desobeir presumptament la Junta Electoral.
El TSJC va ordenar el passat 20 de setembre a Torra que retirés la pancarta, amb el lema «Llibertat presos polítics i exiliats» i flanquejada amb un llaç groc, en considerar que s'ha de garantir la «neutralitat institucional» de l'edifici, com a mesura cautelar mentre resol el recurs presentat per Impulso Ciudadano, associació liderada per l'exdiputat de Cs al Parlament José Domingo.
El president de la Generalitat, però, no va fer cas de l'ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l'ordre, després de la qual cosa el TSJC va dictar un nou requeriment en què instava els Mossos d'Esquadra a retirar els símbols de suport als presos del Palau «de manera immediata».
Diversos requeriments
Davant d'aquest segon requeriment dirigit a la policia catalana, el 27 de setembre personal de manteniment de Palau va retirar la pancarta i després d'això quatre activistes independentistes -els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l'actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals- van desplegar-ne una altra amb el lema «Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans».
En la seva interlocutòria, datat el 4 de novembre -abans del judici a Torra-, la sala contenciosa desestima el recurs que va presentar el president català i li adverteix que la pancarta i el llaç són símbols «la naturalesa dels quals no és neutral i, per tant, inevitablement partidista».
En el seu recurs, Torra invocava la llibertat d'expressió, però la sala li recorda que el president té ocasió d'exercitar-la «en tots els fòrums i en tots els formats al seu abast, al Parlament i en els mitjans públics i privats de comunicació», sense envair els drets de llibertat ideològica i neutralitat institucional plantejats per Impulso Ciudadano. La sala acorda a més deduir testimoni contra el president de la Generalitat, i remetre-ho a la sala civil i penal del TSJC perquè ho investigui, després que el 27 de setembre constatés, a través de la seva secretària judicial, que la pancarta seguia al Palau malgrat haver expirat l'ultimàtum a Torra.
Per aquest motiu, el tribunal va decidir requerir el comissari dels Mossos que donés instruccions a les seves forces per despenjar la pancarta, cosa que no va ser necessària perquè, a les 15.40 hores d'aquest mateix 27 de setembre, la policia catalana va aixecar acta constatant que s'havia retirat.
