Ha començat la segona temporada judicial en la qual fiscals i jutges fan mèrits per obtenir medalles i càrrecs. L'interrogatori al major Josep Lluís Trapero ha mostrat un gran desconeixement de com funcionen els mossos. Una acusació fonamentada primer en la manca d'un perímetre policial a la seu d'economia i en la pèrdua de tres cotxes. Un déjà-vu en el qual el fiscal ha intentat culpar els mossos de les armes deixades per la Guàrdia Civil en un cotxe.
Què hi feien? Mai una manifestació havia comportat una repressió política tan important. En la segona part s'han llegit un munt de comunicacions dels binomis amb els seus caps. Assumptes en els quals el major no havia intervingut. S'ha volgut lligar Trapero amb una rebel·lió inexistent. Sense proves i només amb suposicions i « ensoñaciones» del fiscal.
Ha quedat clar que no se'l pot acusar ni de desobediència ni, tampoc, de malversació. Allò del que s'acusa els Mossos és de no haver-se afegit en l'estomacada en contra de gent pacífica que va practicar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Eren més valuosos els cotxes policials que no pas mantenir l'ordre sense incidents ni fer sang. A l'audiència hi sobrevolaven les ganes que té l'Estat per atacar els Mossos i, sobretot, el major. No li han perdonat que solucionés l'atac terrorista. Tampoc han perdonat allò que no entenen: que la població tingués una excel·lent capacitat d'organitzar-se i que les urnes i les paperetes arribessin a tots els col·legis. Encara les busquen, les urnes. Trapero ha explicat com va fer una bona feina atès els mitjans que disposava. El judici és una nova mentida. Qui va ordenar el «codigo rojo?».
