Amics dels terroristes del 17A van estar a punt de denunciar-los pel seu comportament "estrany", però mai es van decidir a anar a la policia, segons revela la periodista Anna Teixidor en un llibre que indaga en el entorn de la cèl·lula per trobar les claus dels atemptats.

Teixidor, veterana periodista de successos de TV3, explica en una entrevista amb Efe que "Sense por a morir. Els silencis del 17-A" (Editorial Pòrtic) no és una crònica dels atacs sinó un llibre periodístic que busca saber quins motius van portar sis nois de Ripoll (Ripollès) que tenien una vida normal a dur a terme un atemptat als carrers de Barcelona i Cambrils l'agost de 2017".

Al llarg d'un extens capítol, Teixidor descriu la normalitat amb la qual vivien Younes i Houssa Abouyaaqoub, Saïd Alla, Mohammad i Omar Hichamy i Moussa Oukabir a Ripoll abans dels atemptats: "Molts d'ells (que tenien de 19 a 24 anys) jugaven a l'equip de futbol de Ripoll o de Sant Quirze de Besora, tenien bastants amics i feien la seva vida com la gran majoria de nois de la seva edat".

Davant la pregunta central de què és el que va passar perquè tot sortís malament, Teixidor apunta alguns factors clau: "El primer és que, tot i gaudir de cert grau d'integració, sempre van sentir una sensació de marginació i de pertànyer a una altra identitat". "Un altre factor és que, pel seu compte, van començar a veure vídeos de propaganda d'ISIS i es van veure atrets per aquella narrativa audiovisual", afegeix la periodista. "Això els va fer fer el salt a la religió i començar a freqüentar la mesquita".

I el tercer factor és l'aparició en escena de l'imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty. "Ell és el catalitzador. És el que els anima a atemptar i els transmet la interpretació més radical de l'Islam. Mai sabrem què hauria passat si no haguessin conegut Es Satty. Potser haurien marxat a Síria a lluitar al costat de l'Estat Islàmic, com van fer altres joves musulmans que vivien a Catalunya", explica Teixidor. L'autora també resol el dubte de si hi va haver indicis que podrien haver alertat l'entorn més proper del que passaria: "Diversos amics seus em van explicar que havien detectat en ells comportaments estranys i els havien escoltat coses sospitoses, de manera que van estar a punt d'anar a denunciar-ho a la policia. El que passa és que entre sospitar que un amic planeja fer un atemptat i denunciar-ho, hi ha molts matisos".

Per construir el relat del que va passar, Teixidor s'ha basat en la investigació judicial i en entrevistes realitzades a més de cent persones, gent de l'entorn dels nois, policies, veïns de Ripoll, autoritats islàmiques de mesquites catalanes i unes quaranta persones investigades en la causa judicial que no han arribat a ser detingudes. "Potser les converses que més llum van aportar al llibre van ser la que vaig mantenir amb la dona d'Es Satty a Tànger (Marroc), que em va permetre entendre qui era l'imam de Ripoll, i les que vaig tenir amb els germans dels nois", afegeix Teixidor.

Pel que fa a aquests últims, explica que va trobar en ells sensacions contradictòries: "Estan passant un procés de dol. De la nit al dia, es van trobar que persones a les que estimaven moltíssim s'havien convertit en assassins. Alguns, de fet, es plantegen deixar Ripoll perquè els resulta difícil mantenir una vida normal allà". El llibre també s'atura a examinar si existia alguna connexió entre Es Satty i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), com han suggerit alguns sectors. Però Teixidor no s'apunta a teories conspiratòries: "Tots els indicis que hi ha al respecte són declaracions davant del jutge d'alguns testimonis que afirmen que el mateix És Satty deia ser confident del CNI, però jo no tinc cap prova que ho fos".

"En tot cas, encara falten coses per saber", postil·la la periodista. "Un exemple clar és el de les connexions internacionals d'Es Satty i la seva influència en els atemptats. Se sap poc dels viatges que l'imam va fer a Bèlgica i París els mesos abans de l'atemptat, que són molt estranys i amb pretextos falsos". "És probable que l'autoria intel·lectual de l'atemptat vingués de l'estranger i que li fos transmesa a Es Satty en algun d'aquests viatges", afegeix.