21 de juny de 2020
21.06.2020
Diari de Girona

Hermitage: Quan Jaume Collboni veu que en política només compten els errors

20.06.2020 | 22:48
Maqueta del projecte de Toyo Ito per a l'Hermitage de Barcelona.

Per fer-ho ras i curt: el Museu Hermitage de Sant Petersburg està disposat a obrir una seu al sud d'Europa. I ha acceptat el projecte presentat des de Barcelona. Hauria pogut escollir Roma, Atenes, Madrid o Lisboa però s'ha inclinat per Barcelona perquè troba similituds entre Sant Petersburg com la gran ciutat capital de l'obertura al mar del món rus i Barcelona capital del mar Mediterrani. Una oportunitat d'aquelles que passen molt de tant en tant i que és una gran oportunitat per atreure visitants i per subratllar la capitalitat cultural de Barcelona. Per enriquir l'oferta cultural de la ciutat.

Situació actual: el govern de l'Ajuntament de Barcelona –i molt singularment els regidors de Barcelona en Comú– està fent tot el possible per fer descarrilar el projecte. Motiu? Un sac de prejudicis i simplismes ideològics infantils del tipus «els museus són elitistes, la cultura popular és als carrers», «la col·laboració público-privada és una coartada del capitalisme per lucrar-se...». Per posar-se les mans al cap! S'ha de dir que Unides Podem ha sabut pactar un programa de govern essencialment de tall socialdemòcrata pel Govern d'Espanya i que els punts en els quals hi ha desacord fins i tot estan ben fonamentats.

Més enllà del soroll de la bombolla mediàtica de la premsa de Madrid que martellegen amb el «govern socialcomunista», es pot dir que la governació d'Espanya està en els paràmetres de la raonabilitat entre un partit socialdemòcrata i un partit a la seva esquerra. Res a veure amb l'escandalós episodi del projecte del museu Hermitage a Barcelona. Però Ada Colau i la regidora d'Urbanisme, Janet Sánz, no governen soles ni amb majoria absoluta. Van revalidar l'alcaldia sobretot perquè el partit socialista va ser el componedor d'un pacte on van participar els regidors de la llista de Manuel Valls i els edils socialistes. Amb això vull dir que el pes del partit socialista i el seu primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, és del tot determinant aquesta legislatura, molt més que l'anterior, en la qual eren socis de complement en el govern municipal.

I la pregunta és ben senzilla: volen ser còmplices els socialdemòcrates de Barcelona de l'iconoclasta, altermundista i patètica posició dels comuns d'expulsar de Barcelona l'exhibició de peces d'una de les tres millors pinacoteques del món? I encara més: en aquest món nou no es pot descartar cap aliat internacional, cap. Prou que ho han entès Itàlia i Grècia amb la Ruta de la Seda i l'ajuda en temps de covid-19.

Jaume Collboni és el tinent d'alcalde i promoció econòmica de la ciutat. Es pot permetre Barcelona perdre aquesta oportunitat des d'un punt de vista de la indispensable reactivació econòmica després de la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial? Què deuen pensar a Madrid i a Lisboa, que calculen si es poden quedar amb aquest atractiu projecte mentre segueixen al minut tan patètica deriva municipal a Barcelona? Això a més de les conseqüències patrimonials pagades amb els diners de tots per compensar tirar enrere una concessió ja aprovada.

No sé si algú li ho ha preguntat, però el ministre de Cultura està disposat a perdre aquesta oportunitat? Diuen que la Generalitat hi mostra el seu suport. La majoria absoluta del ple de l'Ajuntament de Barcelona està a favor del projecte del Museu de l'Hermitage a Barcelona. Però només un grup polític té la clau per doblar l'empobriment que està generant Colau: el partit socialista i Jaume Collboni. És una decisió que marca època. En política només compten els errors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook