La figura del rastrejador s'ha convertit en una de les claus per al control de l'epidèmia de coronavirus, una funció exercida majoritàriament per professionals de la Infermeria que, a través de trucades telefòniques, són els encarregats de dissenyar el mapa dels contactes de la Covid-19.
En jornades de 8 hores, aquests responsables de la detecció, vigilància i control de la Covid-19, el seu nom tècnic, realitzen centenars de trucades per intentar completar el puzle de tots els contactes que ha tingut una persona acabada de diagnosticar des de les 48 hores anteriors a l'aparició dels primers símptomes de la malaltia.
Alícia Márquez, infermera a Lleida, ha explicat que al seu centre s'han realitzat, només en el matí d'avui dilluns, unes 150 trucades telefòniques de control a pacients amb coronavirus i detecció dels contactes.
En aquestes trucades, els sanitaris ofereixen recomanacions i realitzen un control dels símptomes de la malaltia. A més, intenten detectar els contactes que les persones infectades han pogut tenir abans de ser diagnosticades.
Segons explica Marí Barona, portaveu del sindicat d'Infermeria Satse, normalment són necessàries diverses trucades (una mitjana de tres) fins aconseguir que l'afectat recordi a totes les persones amb les que ha estat durant aquest temps.
Conèixer la seva identitat no és suficient, els rastrejadors han d'identificar si el tipus de contacte ha estat o no estret o de risc, si han existit mesures de seguretat com la distància social o la mascareta, etc.
D'aquests contactes queden normalment exclosos aquells que s'hagin pogut produir en una botiga o supermercat ja que l'ús de la mascareta és obligatòria en aquests casos.
Per contra, es consideren de risc o estrets els contactes generats durant un viatge en tren, avió o qualsevol altre mitjà de transport en què s'hagi estat durant un temps prolongat.
També les persones amb les que el malalt conviu i els sanitaris que l'han atès són considerats inicialment com contactes estrets.
Márquez indica que es consideren contactes estrets tots aquells amb els quals el pacient ha estat durant més de 15 minuts i sense mascareta.
La cosa es complica quan, com en els casos coneguts en els últims dies, els contactes s'han pogut produir en discoteques o llocs d'oci, en què el contagiat no coneix totes les persones amb les quals s'ha pogut relacionar.
"En aquests casos, el que s'intenta és veure si al local hi ha un control d'aforament, cosa que no acostuma a passar, per intentar esbrinar quines persones han estat en aquest lloc", detalla Barona.
Totes les preguntes que es fan als pacients estan en una Enquesta Epidemiològica i, en funció de les respostes, es determina si el contacte ha de guardar o no una quarantena preventiva a l'espera de veure si desenvolupa símptomes de la malaltia.
Durant tot aquest temps, els infermers truquen diàriament a aquestes persones per controlar l'aparició de símptomes i, si és així, se'ls sotmet a una PCR.
Encara que la majoria dels rastrejadors són professionals de la Infermeria, hi ha també un altre tipus de sanitaris, auxiliars i fins i tot personal d'Administració que es dediquen a aquesta funció, cosa que Satse critica, ja que cal fer una valoració dels símptomes per prendre decisions.
La majoria dels rastrejadors treballa des dels centres de salut d'Atenció Primària, tot i que també s'ha habilitat llocs per a ells en alguns hospitals.
Barona insisteix en la necessitat que la figura del rastrejador sigui exercida per personal sanitari, ja que durant les trucades és necessari realitzar una valoració dels símptomes que puguin presentar els contactes i indicar o no una prova diagnòstica.
