El ple del Tribunal Constitucional va rebutjar ahir per unanimitat aixecar la inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic establerta contra l'expresident Quim Torra després de la sentència del Suprem que va donar fermesa a la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va condemnar per desobeir la Junta Electoral Central, en negar-se a retirar una pancarta en suport als que considera presos polítics, durant les eleccions d'abril de 2019.
Torra va respondre a la decisió del Constitucional amb un comunicat en el qual no es va mostrar sorprès, perquè considera que «no hi ha justícia per als independentistes catalans a Espanya», ja que, segons ell, reben un «tracte diferencial i discriminador», en una línia molt similar a la que va exposar a la vista de cassació del Tribunal Suprem per intentar anul·lar la seva condemna. «Cal continuar el plet en defensa de la llibertat d'expressió i dels drets civils dels catalans a Europa», va anunciar, informa Fidel Masreal.
El recurs d'empara de Torra va ser portat al ple pel president del Constitucional, Juan José Rodríguez Arribas, perquè l'admissió a tràmit fos acordada per tots els seus magistrats. El dubte sobre que el tribunal acceptés revisar la seva condemna consistia en què la seva empara no s'havia interposat després d'un incident de nul·litat davant el Suprem, el que en ocasions s'havia interpretat com no haver esgotat la via jurisdiccional prèvia i ser un motiu de rebuig. Aquesta possibilitat hauria permès que la defensa de Torra, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, portés ja a Europa la sentència del Suprem. Precisament per evitar que allà se li retregués no haver esgotat la jurisdicció nacional havia d'esperar que es pronunciés el TC.
Tots admesos
Fins ara, l'alt tribunal ha admès a tràmit tots els recursos presentats en relació amb el procés. En el de Torra entén que té una especial transcendència constitucional, perquè «transcendeix del cas concret» en «plantejar una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social o econòmica i perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals». Ha demanat les seves actuacions tant al Suprem com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Pel que fa a l'aixecament cautelar de la inhabilitació mentre resol el fons de l'assumpte, per evitar complir la pena anticipadament, el ple «no aprecia la urgència excepcional» prevista per a això en la llei reguladora del Constitucional. Per aquest motiu tots els seus magistrats han entès que «no procedeix resoldre» sense sentir abans les parts, ja que «la pena d'inhabilitació especial s'ha fet efectiva i, a més, perquè l'assumpte presenta elements substantius específics que advoquen per un estudi meditat i contradictori de la pretensió cautelaríssima instada».
Per a aquest estudi, el Constitucional ha obert una peça separada, en la qual li ha demanat tant al fiscal com al propi Torra que efectuïn les al·legacions que considerin convenients.
Quan es tracta de presons, el tribunal sol suspendre l'execució de les inferiors a sis anys de presó per evitar un compliment avançat que deixi sense efecte el recurs, però és la mateixa vulneració de drets estar privat de llibertat que no poder exercir un càrrec públic.
El recurs contra la seva pèrdua de condició de diputat per la negativa a retirar la pancarta de Palau de la Generalitat va ser admès a tràmit el juliol pel Constitucional, però encara no ha estat resolt.
