15 de novembre de 2020
15.11.2020
Diari de Girona

El debut de Laura Borràs

El 2017 Puigdemont va condicionar un acte proreferèndum amb ERC al fet que Borràs, llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes, llegís el manifest

15.11.2020 | 00:44
El debut de Laura Borràs

Les aigües en l'independentisme, especialment entre el PDeCAT i ERC, units llavors a Junts pel Sí, baixaven tèrboles –cosa rara–, l'abril del 2017. D'una banda hi havia el rum-rum, a les dues trinxeres del Govern, que l'adversari, i no obstant soci, no s'implicava a fons en el referèndum. Així, els postconvergents personalitzaven les seves crítiques en Oriol Junqueras, a qui acusaven de no voler firmar res comprometedor. I els republicans assenyalaven amb el dit diversos consellers del PDeCAT perquè, de dimarts a dimarts (dia de la reunió del Consell Executiu) no veien cap avenç en les seves àrees.

De fet aquest rum-rum es va anar convertint en mar de fons fins a arribar a mitjans de juliol, quan Carles Puigdemont va provocar la crisi de Govern. Els cessaments dels consellers Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz i el secretari de l'executiu, Joan Vidal de Ciurana, van succeir en pocs dies el de Jordi Baiget. Tots ells del PDeCAT i tots ells assenyalats per ERC. Puigdemont no va cessar cap republicà. Per si no n'hi hagués prou, aquell abril va explotar el cas de la gravació d'una conversa privada a David Bonvehí, realitzada per militants d'ERC. La tensió entre les dues forces va arribar a màxims, amb un conat, fins i tot, del mateix Bonvehí d'acudir a la Fiscalia a denunciar els fets. Finalment es va desdir i així una part del Govern independentista no va denunciar l'altra part a la justícia espanyola per espionatge.

Per salvar la crisi es van prendre dues decisions. Els entorns republicà i postconvergent van proposar crear el ja famós sanedrí, amb personalitats alienes al Govern però amb un innegable compromís amb el referèndum i esquivar, així, l'assumpte en les reunions oficials.

Acte solemne

Així mateix, Junqueras va demanar a Puigdemont que, després de Setmana Santa, se celebrés un solemne acte al Pati dels Tarongers, amb el Govern i el sottogoverno; és a dir, els càrrecs de designació política, de compromís amb el referèndum. Una espècie de jura d'urna per la qual els republicans volien amarrar els postconvergents més díscols.
Puigdemont, el compromís del qual amb el referèndum ningú dubtava, va acceptar. Amb una sola condició. Que qui llegís el manifest fos Laura Borràs, una desconeguda, llavors, per a Junqueras i els seus pròxims.

ERC no va posar cap objecció: «És el menys important, ningú recordarà ni el text ni qui el llegeixi. Només importa la foto dels 140 ­càrrecs», va apuntar, llavors, un alt cap d'Esquerra. Aquest va ser el debut de Borràs en el procés independenista.

Des del mòbil i al Pirineu

El text que va llegir la llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes va ser escrit, segurament sense saber-ho ella, per la mà dreta de Junqueras de l'època, Sergi Sol, convertit, avui, en un dels personatges més insultats pels seguidors de Puigdemont i de la mateixa Borràs.

L'escrit va ser teclejat per Sol, en el seu telèfon mòbil, durant els dies de retir de Setmana Santa, estant amb la seva família al Pirineu.

El següent moviment purament polític de Laura Borràs (que també havia col·laborat com a tertuliana a TV3) va ser la seva presència a Brussel·les al cap de poc que l'expresident de la Generalitat s'establís allà, després de l'1-O i de la declaració unilateral d'independència. I ara opta a ser la presidenciable del partit del Puigdemont. Just quan les seves relacions no passen per la lluna de mel d'aquell 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit