Salvador Illa es va passar tota la campanya demanant que Catalunya «passés pàgina» del Procés, però ahir va ser ell qui va girar full. El candidat del PSC va assumir per primera vegada en públic que, tot i guanyar les eleccions de febrer, no serà president de la Generalitat, i va fer un discurs de cap de l’oposició. Serà el paper que ocuparà el que duri la legislatura, i vol interpretar-lo com va fer en la seva intervenció parlamentària: amb un tarannà obert, fins i tot amable, molt allunyat de l’estil dels seus antecessors de Ciutadans.
Aquest estil constructiu no va ser obstacle perquè Illa furgués en la divisió entre ERC i JxCat, que tornaran a compartir Govern a partir de la setmana que ve. El candidat socialista va fer un repàs de les dificultats amb què Pere Aragonès s’ha trobat durant les negociacions. «Hem vist diferències divulgades sense vergonya. Hem vist molts terminis i ultimàtums, sense cap altre efecte de perjudicar qui els proclamava amb rotunditat però amb debilitat», li va retreure.
Illa també va deixar clar que el PSC vol participar aquesta vegada en la batalla ideològica quan va atacar a fons les promeses d’Aragonès sobre la secessió de Catalunya. «Parla de culminar la independència. Això no passarà, vostè ho sap, ho sap tothom. Dibuixa un horitzó per a una part del país, no per a tots. Planteja fites com l’amnistia i l’autodeterminació, que no es produiran», li va dir.
En el mateix sentit, li va demanar al president que aixequi el cordó sanitari que, durant la campanya i al costat de la resta de candidats independentistes, va generar al voltant del PSC: «Vostè exposa una barreja de diàleg i confrontació. És una contradicció. Com es dialoga vetant el primer partit de la cambra? El meu és el primer partit de Catalunya». Aragonès li va respondre que primer caldria «aixecar el veto» a parlar «sobre l’autodeterminació i la Monarquia» al Parlament.
Illa es declara «tarradellista»
A la contrarèplica al candidat d’ERC, Illa li va demanar que no el qualifiqui de «nacionalista espanyol», perquè no ho és. «Ni nacionalista espanyol, ni nacionalista català. No m’agrada posar-me etiquetes, però si em vol posar una i fer-me feliç, posi’m la de tarradellista, i això ens uneix el seu partit i el meu», va afegir. Aragonès, que somreia des del seu escó, va renunciar a contestar.
El president del PSC també va assegurar que l'ha sorprès que al document entre Junts i ERC per a la investidura i el futur govern «no surt ni un sol cop la paraula Espanya», i va recordar al candidat que, si surt investit, ell serà el màxim representant de l’Estat a Catalunya: «Que no li generi cap contradicció: assumeixi-ho». Segons ACN, també va lamentar que no es parli de finançament autonòmic i va dir no entendre com es passa de «l’Espanya ens roba a no dir-ne res». «Necessitem recursos per a Catalunya, i em tindrà al seu costat per tenir-ne». I li va indicar com un repte aconseguir tenir pressupostos per a l’any vinent.
En aquest sentit, Illa va reiterar que els socialistes faran una oposició «contundent però constructiva», i fins i tot «divertida». I va advertir que no li donaran cent dies de marge, perquè Catalunya «ja en porta massa» sense tenir executiu. De nou, va estendre la mà a treballar per tirar endavant totes les mesures per combatre la pandèmia i els seus efectes, com ara la gestió dels fons europeus. Pel que fa als objectius emmarcats en el pacte nacional, li va dir que estaran disposats a «acordar i a tirar Catalunya endavant» en tot allò que no desdibuixi els socialistes com a alternativa.
