Sosté el regidor de Presidència i Pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que el mandat global d’Ada Colau és d’uns 12 anys des de 2015. I defensa també que encara que ara no es vegi clarament, l’alcaldessa està construint un llegat que canviarà Barcelona.

Per oferir una referència temporal, estableix que si es compara la situació actual amb la dels mandats de Pasqual Maragall com a alcalde, ara estaríem al 1985. És a dir, encara no s’haurien aconseguit els Jocs Olímpics i la gran transformació estaria a punt de començar.

Martí, un dels regidors amb més pes en els comuns, insisteix que Colau i el seu grup han forçat un canvi de paradigma en qüestions rellevants. Però tot això no suposa cap garantia que l’ex-portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) guanyi les eleccions de 2023, quan no va guanyar les de 2019. Colau, que d’entrada es va plantejar estar dos mandats en el càrrec, ja ha deixat clar que està disposada a intentar un tercer. El seu entorn ho explica parlant del caràcter inhabitual d’aquest mandat a causa de la pandèmia. En necessita un altre, diuen.

Hi ha una altra lectura menys triomfalista de la seva voluntat de repetir: fins i tot si finalment no guanya, Barcelona en Comú dóna per fet que obtindrà millor resultat amb l’alcaldessa de candidata que sense ella. En el pitjor dels escenaris, ajudaria a aturar el cop per a, en la hipòtesi de la derrota, deixar després el grup en mans d’un successor, amb Janet Sanz i el mateix Martí com a candidats més esmentats, i deixar el consistori.

La síndrome de la victòria fàcil

Martí no en parla, però hi ha una altra aportació de Colau a la vida municipalista: des de 2015, hi ha gent a Barcelona que ha arribat a la conclusió que guanyar les eleccions municipals no és molt difícil, que ben organitzat i amb una mica de suport econòmic un partit pot sorprendre com ho va fer Barcelona en Comú.

Aquesta sensació fa que no poques persones, algunes ja regidors, altres des de fora del consistori, tinguin plans més o menys elaborats per intentar l’assalt a l’ajuntament d’aquí a dos anys. Es dóna la circumstància que l’escenari està molt obert. A hores d’ara, tant la pròpia Colau com ERC i el PSC són vistos com a potencials guanyadors de les municipals. Tampoc estan clars els alcaldables de la majoria de grups.

En tot cas, Colau ha de confirmar que es presenta de nou, i necessitarà una votació interna a Barcelona en Comú que no sembla un obstacle.