La concessió de l’indult suposa obligatòriament que els empresonats surtin de la presó, però tot té el seu tràmit. Aquests són els passos que s’han de fer ara i els que caldrà fer tant si es recorre la mesura de gràcia com si els indultats tornessin a delinquir:
1. Liquidació de condemna. Mentre un reu compleix condemna, es manté oberta una executòria per registrar aquest procés, i hi ha de constar quan es liquida per complet. En el cas que es concedeixi un indult, el tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem, ha de comprovar si amb la mesura de gràcia atorgada s’ha produït l’extinció de la responsabilitat criminal de manera total o parcial. Perquè es produeixi l’excarceració, ni tan sols fa falta que aquesta extinció sigui completa, perquè pot completar-se amb un període de llibertat condicional, la garantia de la qual és precisament la de no tornar a delinquir.
2. Veto impossible. L’indult és una prerrogativa del Govern, fet pel qual, una vegada atorgat, el tribunal que va imposar la pena no pot fer res més que acordar les mesures necessàries per al seu compliment com més aviat millor. Es considera que un dels béns més preuats d’una persona és la seva llibertat, fet pel qual s’intenta que estigui privat d’aquesta el menor temps possible quan es decreta l’excarceració. És probable, doncs, que els líders de l’1-O surtin de la presó aquesta setmana.
L’únic obstacle que pot posar un tribunal davant un indult és el que li permet la llei. Va succeir amb uns mossos condemnats per tortures als quals el Govern del PP va commutar la pena per dos anys de presó. Com que l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir que entressin a la presó, en ser facultat del tribunal el compliment de penes de fins a aquesta extensió, se’ls va indultar una segona vegada, i se’ls va deixar la pena en una multa.
3. Excarceració. La Sala Segona del Tribunal Suprem no té cap intenció de posar objeccions a la decisió que adopti l’executiu, segons informen fonts jurídiques. Per això, una vegada comprovat l’abast de l’indult, la sala penal procedirà a dictar les corresponents actuacions de liquidació de condemna. En aquesta mateixa resolució o en una independent s’inclourà l’ordre d’excarceració que s’ha de dirigir a les presons perquè procedeixin a deixar-los en llibertat.
4 . Possibilitats de recurs. Els indults es poden recórrer davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, que és a la que correspon controlar les decisions del Govern. Les mesures de gràcia que ha anul·lat es poden comptar amb els dits de la mà. La més polèmica va ser la d’un conductor kamikaze a qui el Govern de Mariano Rajoy va perdonar la condemna. Aquesta sentència va permetre a la sala tercera fixar una nova doctrina per prevenir arbitrarietats per part de l’executiu en l’ús de l’indult. Aquesta doctrina obliga el poder executiu a justificar la concessió d’indults quan els dos informes preceptius, el del tribunal i el de la Fiscalia, com en aquest cas, siguin contraris a la mesura.
5. Els possibles recursos. En el cas del conductor kamikaze, van recórrer els pares del noi contra el qual va impactar el conductor que anava en direcció contrària. Però en els indults del procés no és tan clar qui pot impugnar la seva concessió, encara que el PP insisteix que ho farà. Els magistrats de l’alt tribunal consultats discrepen a l’hora de dir si el PP compta amb legitimació per poder impugnar-los, malgrat que, en principi, els partits no la tenen per revisar l’acció política del Govern. Coincideixen que més fàcil ho tindrà Vox per haver exercit ja l’acusació popular en el judici. Qui sí que tindria legitimació seria un col·lectiu català que pogués presentar-se com a víctima del delicte de sedició en concurs amb malversació pel qual es va condemnar nou dels dotze acusats.
En tot cas, tots esperaran la decisió sobre la impugnació a les seves cases. Ni tan sols l’anul·lació de l’indult del kamikaze va suposar el seu reingrés a la presó, sinó que el Suprem va donar tres mesos al Govern perquè justifiqués la seva decisió. En el pitjor dels escenaris per als indultats, l’alt tribunal actuaria de manera similar.
6. Hipotètica reincidència. Tots els indults venen acompanyats d’un afegitó pel qual es commuta la pena imposada pel tribunal per una altra que els permet abandonar la presó «a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini» del nombre d’anys que es determini «des de la publicació del reial decret» corresponent al BOE.
Això implica que si comet algun delicte en aquest termini, el mateix o un altre, l’indult serà revocat i podrà tornar a la presó. És a dir, la mesura de gràcia també pot quedar en suspens sense que es torni a cometre una sedició o una malversació, sinó, per exemple, per conduir en estat d’embriaguesa.
El tràmit és similar al que se segueix amb els condemnats a penes de fins a dos d’anys de presó, l’ingrés dels quals a la presó, en mans del tribunal, normalment queda en suspens i s’activa si comet un altre delicte. En aquest moment, a la segona condemna se li suma la que no va arribar a complir.
7. Nou procés. Fonts jurídiques assenyalen que si tornen a delinquir, s’hauria d’obrir un nou procediment davant el tribunal que correspongui al nou delicte. En funció de la seva gravetat, pot determinar per si mateix l’ingrés a la presó provisional. En cas de condemna, a la pena que s’imposi pel nou delicte se li sumarà la que li va ser indultada.
