El Tribunal de Comptes ha optat per prendre’s el seu temps. La delegada instructora de la causa oberta contra els ex-alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior del Govern va decidir demanar un informe a l’Advocacia de l’Estat per poder solucionar els dubtes que s’han suscitat sobre la suficiència i la legalitat dels avals assegurats amb diners de l’Institut Català de Finances (ICF). La incertesa essencialment recau al voltant de si poden o no emparar possibles responsabilitats comptables, per frau o culpa greu, en ser assumits per la Generalitat, que és precisament l’administració presumptament perjudicada.
Segons va informar el mateix òrgan fiscalitzador, la delegada instructora d’aquest procediment, Esperanza García, va sol·licitar a la presidència de la Secció d’Enjudiciament que demani un informe de l’Advocacia de l’Estat davant el Tribunal de Comptes de cara a dictaminar sobre la validesa dels avals, una opció escollida per 31 dels 34 encausats per fer front a les fiances, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com també l’exvicepresident Oriol Junqueras.
A la mitjanit de dilluns a dimarts, finalitzava el termini per a la presentació de la documentació en la qual es basen per garantitzar una fiança de 5,4 milions d’euros de forma cautelar. Els altres tres, que han de fer front a quantitats inferiors, ho van fer en efectiu o posant béns immobles com a aval.
El Tribunal de Comptes emetrà una providència d’embargament a dos presumptes responsables que no han presentat les garanties i dels quals se’n desconeix la identitat. Queda a l’aire el cas d’una ex-alt càrrec de la Generalitat que va morir l’any 2012 i a qui també se li reclama una quantitat.
A l’escrit, l’òrgan fiscalitzador sol·licita a l’Advocacia de l’Estat que li aclareixi en un informe «raonat i comprensiu» una sèrie d’extrems. D’entrada, si els avals de l’ICF poden constituir o no la garantia de les possibles responsabilitats comptables; si «la concurrència de frau o culpa» als encausats es troba emparada en el decret de la Generalitat que regula la creació del fons (o, en canvi, només es pot aplicar en els supòsits que no es donin aquestes imputacions) i si la jurisprudència del Tribunal Suprem permet aquesta qüestió.
En definitiva, destaca la petició, si és permissible que, directament o indirectament, sigui la pròpia entitat perjudicada, en aquest cas la Generalitat, «que representa tots els integrants del poble de Catalunya», garanteixi amb diners públics la possible responsabilitat comptable dels encausats que puguin haver actuat «per frau o culpa greu».
Per part seva, el Govern central no va voler aprofundir en l’assumpte i, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, es va limitar a destacar que «no és un assumpte pacífic des del punt de vist jurídic», informa Pilar Santos. Per això, va afegir que l’Executiu està a l’espera de les conclusions del Consell de Garanties Estatutàries.
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres ex-alts del Govern als quals el Tribunal de Comptes ha encausat per l’acció exterior de la Generalitat van entregar els avals entre dijous i divendres passat de manera telemàtica i després els originals i la resta de documentació per correu urgent.
El Tribunal de Comptes reclamava exactament un total de 5.422.879,48 euros (5.151.156 euros de principal i 271.723,48 d’interessos) per les despeses vinculades a la internacionalització del «procés» i el referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017.
La quantitat més important, de 1.392.300 euros, correspon a un contracte amb el lobby anglosaxó Independent Diplomat, l’objectiu del qual era crear un clima favorable al projecte sobiranista. La partida de visites internacionals, en segon lloc, ascendeix a 932.125 euros.
Altres despeses importants que figuren en l’acta de liquidació provisional són «les activitats de promoció del procés sobiranista, acció i sensibilitat internacional», amb 451.487 euros, i les subvencions del Patronat Catalunya Món-Diplocat, per 422.056 euros. També els viatges dels presidents i els consellers de la Generalitat, que pugen a un total de 317.790 euros.
Informes concurrents
Simultàniament a la decisió de la delegada instructora, la defensa de l’expresident, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, va requerir a la institució que suspengui el procediment recaptatori fins que li remeti uns suposats vots concurrents de dos consellers del tribunal que, segons una informació d’Infolibre haurien protestat per no haver tingut temps suficient per a pronunciar-se sobre l’informe en què es considerava que s’havia produït presumptament un perjudici comptable.
En un escrit, la defensa de Puigdemont sol·licitava que li remetessin tota la documentació, inclosos els esmentats vots, un d’Enriqueta Chicano i un altre de Felipe García. La resposta del Tribunal de Comptes va consistir en què «s’ha donat trasllat a totes les parts de tota la documentació que es va remetre a la delegada instructora i que conformaven les presentes actuacions». Afegia que «desconeix l’existència de la documentació que sol·licita, no disposant de la mateixa en aquesta Unitat d’Actuacions Prèvies» i remetia a sol·licitar-la davant l’òrgan que correspongui del Tribunal de Comptes.
El Govern demana al Tribunal de Comptes que «no faci política»
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va reclamar ahir al Tribunal de Comptes que «deixi de fer política» amb el cas dels 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat als que reclamen 5,4 milions d’euros per, presumptament, haver promogut el procés independentista. Plaja també va demanar que l’organisme «s’atengui a criteris estrictament jurídics» a l’hora de valorar el finançament dels avals que la Generalitat ha engegat a través de l’ICF. La petició de Plaja arribava just quan es coneixia que el Tribunal de Comptes mantenia als seus dubtes en el mecanisme i demanava un informe a l’Advocacia de l’Estat.
La portaveu també va voler recordar que l’executiu català continua «defensant la legalitat sense fissures» del mecanisme de finançament dels avals a través de l’ICF. «No hi ha cap motiu objectiu per a tenir-ne dubtes. És jurídicament impecable», va dir. De tota manera, Plaja va afirmar que el Govern continua «buscant entitats bancaries que donin resposta a aquests avals» per a deixar al marge a l’ICF, però en cas contrar, va assegurar que es podria mantenir igualment el mecanisme actual.
«No fem futuribles. No dubtem que no s’acceptarà. En aquest moment, no parlem de pla B», va afegir la portaveu.
