El continent republicà i el socialista català, ja distants per múltiples raons, s’han allunyat aquest cap de setmana uns centímetres més. L’asseveració de Salvador Illa, en una entrevista a Diari de Girona, que els 10 anys de procés eren el pitjor que havia passat a Catalunya en «300 anys» ha remogut l’animadversió evident que els sectors centrals d’ERC senten cap als socialistes catalans.

I va criticar aquells que no veurien amb mals ulls una major coordinació en assumptes no fronterers amb el conflicte polític. «És un insult als demòcrates, un intent de blanquejar el franquisme i el feixisme», en referència al fet que en aquests tres segles s’inclou la guerra civil i la dictadura, «i per tot això exigim una rectificació», va assenyalar la portaveu republicana, Marta Vilalta.

«Es veu que el Decret de Nova Planta, la Guerra Civil, les dictadures de Primo de Rivera i Franco van ser molt millors que els darrers 10 anys», li va etzibar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

El diputat de la CUP Pau Juvillà, que és secretari de la Mesa del Parlament, ha advertit que «així es banalitza el franquisme i es blanqueja la ultradreta».

L’exconseller Jordi Turull va preguntar si creu que «amb Franco es vivia millor». Altres usuaris van recordar a Twitter que el líder de Vox, Santiago Abascal, va fer una afirmació similar.

La secretària general adjunta va arribar fins a les declaracions d’Illa després de derivar d’una reflexió en la qual donava per segur que el PSOE, Podem i el mateix Illa, futur primer secretari del PSC (si res es torça), «saben que el conflicte se soluciona votant tots quin és el futur col·lectiu», és a dir, amb un referèndum d’autodeterminació.

Així mateix, la portaveu d’ERC va reclamar al conjunt de l’independentisme que no «desacrediti» ni «menyspreï» la taula de diàleg entre governs, que té previst reunir-se la setmana del 13 de setembre, per a no afeblir la posició de la delegació del Govern. «Necessitem anar a aquesta taula de negociació amb la màxima fortalesa i cohesió possible, no li posem tan fàcil al Govern espanyol la seva posició en aquesta taula de negociació.

Es tracta de desafiar l’adversari polític, no de desacreditar l’instrument que ens ha de servir per resoldre el conflicte polític», va dir en roda de premsa. I és que, per a la dirigent republicana, la descoordinació entre els diferents actors del sobiranisme català enforteix els interessos de l’Estat.

La referència de Vilalta, òbvia ment, anava dirigida a aquelles veus de Junts, com Laura Borràs, Quim Torra i, fins i tot, el vicepresident Jordi Puigneró, que aquest agost han sembrat de dubtes, quan no de crítiques, la utilitat de la taula de negociació.

En clau estrictament catalana, Vilalta va recordar a la CUP, amb qui van signar un pacte d’investidura, que el compliment de l’acord passa necessàriament per l’existència d’uns nous pressupostos que els donin cobertura». «És l’única manera de desplegar els compromisos i projectes i fer efectives les transformacions que necessita el país», va assenyalar la portaveu.