Els temps de la justícia no solen coincidir amb els de l’actualitat. I menys els del Tribunal Constitucional, que ahir va rebutjar per unanimitat el recurs de súplica i la sol·licitud de mesures cautelars plantejada per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, i Lluís Puig contra les euroordres i ordres de detenció nacionals i internacionals cursades contra ells pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019, després de dictar-se la sentència del procés, i el 4 de novembre següent.

La desestimació del recurs de súplica confirma la decisió que ja havia estat adoptada pel mateix Constitucional el passat 16 de març, quan es va negar a suspendre preventivament les ordres de detenció, en entendre que això seria com pronunciar-se anticipadament sobre el fons del recurs. D’aquesta manera, tot i que la decisió es va conèixer només un dia després que la justícia italiana deixés en suspens el lliurament de Puigdemont, fonts jurídiques van assenyalar que es tracta d’una decisió totalment independent i es redueix a avalar les euroordres quan van ser dictades, amb independència del que va passar després, com pot ser la qüestió prejudicial plantejada pel jutge Pablo Llarena en relació amb la negativa de Bèlgica a lliurar Puig.

Mateixa tendència

Tots els magistrats, com pràcticament ha passat amb totes les decisions adoptades durant la instrucció del procés, van coincidir a considerar que les ordres de detenció dictades contra els fugits van ser una decisió respectuosa amb el dret a la tutela judicial efectiva i no va vulnerar el seu dret a la tutela cautelar perquè es va obrir una peça separada en relació amb les mesures cautelars adoptades. Encara que l’acte no es coneixerà en la seva integritat fins d’aquí a uns dies, el Constitucional va informar que la decisió de no suspendre la vigència de les ordres de detenció es basa en la seva consolidada doctrina, que nega la suspensió cautelar de les mesures provisionals privatives de llibertat o que puguin tenir un impacte en el dret a la llibertat personal per no interferir en un procés penal obert.